El verb «camejar» pareix que va perdent vitalitat, però no fa molt, en el Castelló riberenc, vaig sentir que un xicon li deia a un altre: «Ara me’n vaig a camejar una horeta». L’altre contestà: «No m’agrada camejar, m’estime més pedalejar». Vaig pensar que si dos xavals de vint-i-pocs anys camegen o no camegen i ho diuen aixina, és que eixe verb conserva una certa vivor.
«Camejar» és ‘moure, agitar, les cames’, «Estic tot el dia camejant, portant les gavelles de planter», també és ‘caminar, generalment amb la finalitat de fer exercici’, «Cameja més fortet, que et quedaràs darrere». ‘Fer els passos necessaris per a resoldre un assumpte’ també és «camejar», «Estic tot el matí camejant». És un verb d’una morfologia molt pròpia d’esta llengua. En castellà, a eixa acció se la pot denominar de diverses maneres, però no són massa usuals, com ara «pernear», «patullar».
Un substantiu molt peculiar, de la família de «camejar» i de «cama», és «camallada» (pronunciat col·loquialment «camallà»). Esta paraula, com a primera accepció, té el significat de ‘pas llarg o moviment exagerat de les cames’, «He vingut en quatre camallades», «Avançava a camallades». D’esta manera descriu el Diccionari normatiu valencià (DNV) la veu «camallada», en entrada principal, però no tots els diccionaris l’han considerada igual.
Certa ortodòxia lingüística va aconseguir mantindre esta paraula marginada durant molt de temps del model lingüístic acadèmic, amb el significat descrit de ‘passa llarga’, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha donat condició normativa principal definitivament a eixa accepció. En castellà, «zancada». «Camallada» també té el sentit de ‘colp a la cama’.
I tirant amunt, cap a les extremitats superiors, amb els braços podem «bracejar», que és, en primera accepció, ‘moure o agitar els braços’. Bracegem quan nadem, principalment, per avançar a on volem arribar. També quan gesticulem fort amb els braços intentant demostrar que tenim raó. L’altre dia, el tal Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola, quan va dir que la tarifa regulada de la llum, proposada pel Govern, només la pagaven els tontos, ho va dir gesticulant ostensiblement, és a dir, bracejant fortament i fent el ridícul ostentosament. I en la família de «bracejar» tenim la «bracillada», ‘moviment ràpid del braç’, «El xiquet començà a plorar i a pegar bracillades»; ‘moviment de contracció del braç quan a força de braços s’estira alguna cosa’; el ‘moviment del braç que es fa al nadar o remar’ també és una bracillada, «Quines bracillades més llargues i més ‘xules’ que fa Gabi nadant», «Quan rema també pega bones bracillades».
I tornant avall, amb les «pates», ‘extremitat motora d’un animal’, també de la nostra espècie, podem «patejar», que és ‘xafar amb els peus’, ‘No pateges per la cuina, que acabe de fregar-la’; ‘recórrer tots els racons d’un lloc’. ‘S’ha patejat la ciutat buscant un rellonge’. També és, col·loquialment, ‘malgastar estúpidament, fer malbé una cosa gratuïtament, sense trellat’, ‘S’ha patejat tota l'herència en quatre dies’. «Patejar» i «pata» són vocables col·loquials i normatius, però com que donen per a molt i s’acaba el paper, en parlarem un altre dilluns.
