El Museu Valencià d’Etnologia, l’Etno, amb la col·laboració de la Federació Coordinadora de Muixerangues, ha editat el catàleg «Muixerangues al cel». És un volum de dimensions notables: 27 x 22 x 2 centímetres i 1’4 quilos de pes. És un llibre de regal, bonic, ple de fotografies i colors, amb una imatge atractiva i un disseny professional. En teoria, es tracta del catàleg de l’exposició que portava em el mateix nom i que es va poder visitar a l’Etno ara fa un any. Però aquest llibre és molt més que el catàleg de l’exposició.

«Muixerangues al cel»: El catàleg

«Muixerangues al cel» també és un regal per a les muixerangues, perquè dóna prestigi a aquesta tradició tan nostra. És evident que la informació circula més ràpid per internet que no pas en paper, però els llibres encara tenen una influència que internet no té. I més si els editen entitats amb la solvència de l’Etno i la Federació.

«Muixerangues al cel»: El catàleg

El contingut del catàleg supera, de molt, els textos de l’exposició. Aplega 23 articles que analitzen la muixeranga des de tots els punts de vista possibles. Alguns autors són reconeguts experts en història, etnologia, indumentària, musicologia, etcètera; altres són muixeranguers que coneixen la muixeranga perquè la practiquen, amb esforç i passió. Tots els textos estan escrits amb rigor, però es llegeixen sense cap dificultat perquè van dirigits a un públic molt ampli.

«Muixerangues al cel»: El catàleg

El llibre està dividit en tres blocs. El primer gira entorn de la tradició. Aquí hi ha descripcions de la muixeranga d’Algemesí, els Negrets de l’Alcúdia, la Mojiganga de Titaguas, els Dansants de Peníscola i el ball de Varetes del Forcall. Aquests textos estan escrits per persones que viuen en aquests pobles i els expliquen des del punt de vista local i amb el vocabulari original. Després hi ha una comparació general i estudis sobre la música, la indumentària, les figures i el vocabulari. El primer bloc es tanca amb els «pals de pollastre», les torres humanes que es fan en algunes festes de la Salzadella, Calles, Xulella, Xiva, Polinyà i Almonies.

El segon bloc se centra en el present de les muixerangues, però la informació és «pre-pandèmica». S’hi descriu què és una «colla muixeranguera», concepte bàsic donat el caràcter col·lectiu de les muixerangues. També s’hi exxplica com va nàixer la Federació Coordinadora de Muixerangues, quines colles en formen part, quin pla estratègic està fent, etcètera. A més, hi ha un article molt original i suggerent sobre les relacions entre la ciència i la muixeranga.

L’últim bloc recull els estudis més recents sobre la història de les muixerangues, amb informació procedent de fonts ben diverses: la recerca oral, els arxius de la Casa Insa, el Diario de València i una gran quantitat de llibres, cròniques i estudis. També es parla d’altres torres humanes com els castellers de Catalunya, el ball de valencians i els acròbates del Marroc. Així mateix, recull una teoria molt nova i interessant sobre la possible relació de la muixeranga amb els esclaus negres que foren portats al Regne de València a partir del segle XV.

Per la gran quantitat d’informació, pel seu caràcter multidisciplinar i per l’autoria col·lectiva, podem considerar que, més que el catàleg d’una exposició, es tracta d’una «petita enciclopedia de la muixeranga». A partir d’ara, aquest llibre és l’obra de referència sobre el tema. Tothom que vulgui parlar o escriure sobre les muixerangues, se l’ha de llegir.

Finalment, aquest llibre és una eina, com una barrina o una clau. Una eina, ella sola, no fa res, necessita algú que la faci servir. Aquest llibre serà una gran ajuda per a periodistes, mestres, gestors culturals, muixeranguers i tertulians que vulguin explicar què és la muixeranga. Els seus continguts haurien d’arribar, de forma directa o indirecta, a tots els valencians. Com una barrina o una clau, aquest llibre pot fer forat i pot obrir moltes portes.

El llibre està dividit en tres blocs. El primer gira entorn de la tradició. Aquí hi ha descripcions de la muixeranga d’Algemesí, els Negrets de l’Alcúdia, la Mojiganga de Titaguas, els Dansants de Peníscola i el ball de Varetes del Forcall. El segon se centra en el present de les muixerangues i el tercer recull investigacions recents sobre la tradició.