Molt sovint, la lectura de la documentació inquisitorial o d'altres instàncies del poder competents per jutjar el crim de sodomia, durant els segles XV-XVIII, ens transmet la sensació que aquelles relacions entre persones del mateix sexe eren actes esporàdics, furtius, quasi violents moltes vegades i, a parer d’alguns investigadors, mostra evident de la voluntat de fer valer una posició de poder del subjecte agent sobre el subjecte pacient. Algun lleuger indici -com a molt-, permet entreveure només alguna carícia o mostra d'afecte en algun lloc -potser perquè a l'escrivà se li escapà, en la redacció seua dels fets-, ja que els inquisidors semblen més interessats -interessadíssims, diria jo- en saber detalls més fisiològics -si hi va penetrar tot el membre o no, on va «caure» la llavor dels personatges implicats, etc.-, que no en saber si, al darrere de l’acte que s'intenta jutjar hi havia alguna cosa més. Hem de precisar, també, que l'acte en qüestió sempre -o quasi sempre- apareix com un encontre fortuït, aïllat, fugaç... i molt poques vegades els qui confessen admeten relacions sexuals d'aquella espècie continuades. Evidentment, es tractava de salvar la pell. Cosa que no sempre s’aconseguia.
Tanmateix, la lectura de part dels documents de la Inquisició conservats sobre un cas del 1574, a Alzira, ens permet fer una sèrie de valoracions diferents, a partir del treball de Jacob Mompó que es va publicar a Scripta, núm. 15 (2020). Entre Baptista Tafolla, velluter d’Alzira i casat, i Salvador de Morales -després fra Miquel, del monestir de Sant Bernat, d'Alzira, i fill d’un clergue-, va nàixer una relació que, quan el segon tenia uns 14 anys, va durar un mes: dormien junts i nus a la casa del pare de Tafolla, mestre velluter, i practicaven sexe. D’això ja feia deu anys i ara, essent ja frare, havien passat una nit també junts, al monestir, en tornar Tafolla d'Itàlia. No havia estat l’única vegada. Un altre dia, havien estat sota una morera. Tafolla ens conta, també, les relacions amb Joan Ximenes -escuder del senyor de Miraflores i ja vell, que habitava a València- i amb el qual va passar un idil·li d'uns mesos en què varen viure junts a casa d'aquest. En tornar d'Itàlia, Tafolla el va visitar i repetiren afectes. Empresonat per la Inquisició, en implicar-lo el d'Alzira, Ximenes no degué suportar la pressió i es va penjar. El suïcidi ratificava la seua culpabilitat, a ulls dels inquisidors, que dictaminaren que havia de ser cremat en efígie. La cosa, però, no acabava ací.
