El segle XX del cinema grec és un projecte de l’Acadèmia de Cinema Hel·lé, en ocasió del segon centenari de la Revolució Grega, que farà 21 parades al voltant del món. Ja ha passat per Berlín, Munic, Los Angeles i Sydney, entre altres ciutats. A Espanya formarà part de la programació de la 37a Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que se celebrarà del 20 al 30 d’octubre, i que compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura, Rambleta, València Film Office i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.
Podran vore’s a València títols difícils de trobar i alguns mai estrenats a Espanya (més de trenta), però també els grans clàssics del cinema grec com ‘El viatge dels comediants’ (1975), on Theo Angelopoulos ressuscita en personatges contemporanis a Clitemnestra, Egisto, Agamèmnon, Orestes, Electra, Pílades... La tragèdia grega també té el seu reflex en altres dues obres mestres: ‘Evdokia’ (1971), votada per la crítica grega com la millor pel·lícula nacional del segle XX; i ‘The Shepherds of Disorder / Thanos and Despina’ (1967), de Nico Papatakis, que va estar prohibida durant anys. Costa Gavras, un altre dels cognoms hel·lens fonamentals en cinematografia, estarà representat per la mítica ‘Z’ (1969), en la qual un diputat de l’oposició és assassinat en ple carrer quan acabava de presidir un míting de caràcter pacifista. Michael Cacoyannis, que va aconseguir fama internacional gràcies a ‘Zorba el grec’, aportarà la seua obra mestra, ‘A Matter of Dignity’ (1958).
La selecció ha sigut realitzada per directors i especialistes en cinema hel·lè com Syllas Tzoumerkas, Elina Psykou, Afroditi Nikolaidou, Dimitris Papanikolaou, sota la supervisió de la productora Phaedra Vokali. Inclou curts, migmetratges i llargmetratges, 26 dels quals han sigut restaurats digitalment sota la supervisió de la Hellenic Film Academy. «Estem particularment entusiasmats per esta col·laboració amb Mostra de València, un festival històric no sols per a Espanya, sinó també per a tota la regió mediterrània, ja que en este material existixen múltiples connexions amb el llegat del cinema espanyol i mediterrani. Esperem amb impaciència les impressions del públic i els fructífers debats que de segur es produiran», assegura Phaedra Vokali.
La Junta Militar, que va governar Grècia des de 1967 fins a 1974, va tindre un gran impacte en la societat i també en els cineastes, com pot observar-se en la selecció. És el cas del documental ‘Mègara’ (1974), de Yorgos Tsemberopoulos i Sakis Maniatis, que descriu la primera manifestació massiva contra el govern totalitari, quan van decidir apoderar-se d’una vasta terra agrícola per a construir una refineria de petroli; però també va quedar reflectit en cinema de tall experimental, com ‘The Rehearsal’ (1974), en la qual Jules Dassin recrea l’episodi en què els militars van assassinar a 40 estudiants durant una protesta a l’Escola Politècnica d’Atenes.
El segle XX del cinema grec també contempla aspectes com la lluita feminista amb títols com ara ‘Variations on the Same Subject’ (1977), d’Antoinetta Angelidi, que tracta la representació femenina en la història de l’art modern; o aproximacions LGTBQ+, amb pel·lícules com ara ‘Deserter’ (1988), de Christos Voupouras i Giorgos Korras, una història d’amor homosexual en un entorn provincià. Sense oblidar els primers passos de l’anomenada Nova Onada Grega, que ha tornat a fer viatjar el cinema hel·lé pels més prestigiosos festivals internacionals, amb títols com ara ‘From the Edge of the City’ (1998), de Constantinos Giannaris; o ‘Athene’ (1995), d’Eva Stefani.
