«Imatges des de la nit i la boira» és una exposició d’Artur Heras, comissariada per Anacleto Ferrer, que posa el focus en les desaparicions, els desapareguts i els mitjans per a fer-los desaparéixer; en particular, la destinació de molts presoners espanyols deportats a Alemanya a través de França després de la Guerra Civil espanyola, fruit de la poc coneguda relació entre el franquisme i el nazisme, la qual va provocar que molts espanyols acabaren en camps de concentració.

A l’esquerra, el cartell de la mostra i a la dreta una de les 30 peces que la conformen. | L-EMV

Aquesta exposició, que es mostra tant en la Biblioteca Central de la Biblioteca Pública de Bremen com en l’Institut Cervantes de Bremen, té la peculiaritat de no reproduir aquestes atrocitats de la història a través de fotografies o objectes reals. La reflexió d’Artur Heras sobre aquesta realitat es plasma en una trentena d’obres, que en la seua majoria troben la seua expressió en el dibuix com a narració d’una història, tal com també entén el dibuix John Berger. L’exposició s’acompanya d’un llibre bilingüe (espanyol-alemany) amb un centenar d’obres sobre aquesta temàtica d’Artur Heras i textos d’Anacleto Ferrer, publicat en col·laboració amb la Fundació Alfons el Magnànim.

La inauguració de l’exposició serà l’1 de setembre a les 19 hores en el Wall-Saal de la Biblioteca Central de la Ciutat (amb Artur Heras i Anacleto Ferrer en espanyol/alemany) i el 2 de setembre a les 18 hores en el saló d’actes de l’Institut Cervantes de Bremen (amb Artur Heras i el Dr. Josep Monter en espanyol). Serà obligatòria la inscripció prèvia.

Artur Heras és autor d’una obra impregnada de sàtira social i de denúncia, especialment en l’època franquista. Es val dels recursos de l’estètica pop com a instruments de protesta. Entre 1980 i 1995 va dirigir la Sala Parpalló. Es va donar a conéixer en el món de l’edició com a il·lustrador de talent, especialment de llibres per a xiquets. També és escultor i ha signat monuments públics de gran originalitat. En els últims temps, sense deixar de ser fidel als principis de la Nova Figuració, s’ha orientat cap a una inspiració de caràcter clarament ontològic, on la profunditat de la reflexió es combina amb la fantasia. La puresa de les formes, la lluentor dels colors, la depuració dràstica de la composició, deixen tot l’espai per a l’expressió d’un pensament no verbal, amb un humor molt punxant.

De les seues exposicions destaquen les que sota el títol de ‘Bandera, bandera’ va mostrar la Fundació Joan Miró de Barcelona en 1980 o l’antològica, que en 1995, va exhibir l’IVAM de València. En 2016, La Nau de la Universitat de València li va dedicar una gran exposició retrospectiva comissariada per Josep Salvador.