Una nit del 19 de febrer del 1584, un grup de militars que es trobaven a Castelló de la Plana, s'enfrontaven pels carrers de la vila, sense que ara com ara puguem saber per què. Sembla que abans hi havia hagut un enfrontament verbal i que, en trobar-se els actors al carrer dels Sabaters -ara, carrer de Colon-, les coses arribaren a les mans. O, millor dit, a les espases. El soldat Miguel Ferrer, de Güélamo (Conca), resultava greument ferit. Alguns altres dels soldats i algun castellonenc, també, però més lleument.

En qualsevol cas, aquella brega va involucrar dos col·lectius humans que convivien: els soldats de fora -els declarants són tots de Castella, tret d’un- i el que en algun moment es denomina com «jente de la tierra». Aquella duplicitat de categories nacionals va provocar també, en bona mesura, l'actuació de dues jurisdiccions: la militar, que va generar documents en castellà, i la local, que s'expressà sempre en la llengua del país. Amb declaracions dels uns i dels altres, ben riques en detalls per conéixer el món d'aquell moment en una vila rural valenciana com era Castelló.

No sabem, però, com va acabar el cas. Potser el soldat amb més ferides i empresonat va morir i no tingué ningú que continuàs el plet contra uns suposats agressors que potser només actuaren per auxiliar la justícia del rei. Si hi havia alguns motius anteriors, tampoc ho podem saber. Perquè, el que sí que sembla deduir-se de la documentació, és que els militars ja feia un cert temps que es trobaven a Castelló i coneixien relativament els carrers, les cases i la gent. Igualment, els naturals del lloc coneixien als altres. Però les dues jurisdiccions pretenien jutjar el cas -segurament tractant d'exculpar al màxims els seus. En qualsevol cas, el document que ens ha pervingut a l'Arxiu Històric Municipal de Castelló, ens aporta dades molt valuoses per conéixer un fragment biogràfic truculent dels implicats de qui només hauríem pogut arribar a saber quines quantitats pagaven a la hisenda reial i quines possessions tenien, quan figuren al llibre de la peita i, dels soldats, segurament res. Aquesta documentació processal ens permet saber més de la vida i de la mort al Castelló de finals del segle XVI. I també, ens permet saber que, en confluir dues jurisdiccions en un sol procés, això va comportar l'aparició de dues llengües en la causa escrita a la capital de la Plana, del 1584, que era, sense cap dubte, pràcticament monolingüe.