La novetat associada a la Lomloe per aquest curs, consisteix en concretar, a nivell autonòmic, els continguts i els objectius d’ensenyament que s’han d’assolir en finalitzar l’educació obligatori i que s’ha fixat amb diferents decrets del Consell.

Lomloe. Una mirada des de la Muixeranga | CARMINA RIBÉS

En aquest sentit, tot i que la muixeranga com a tal no s’anomena a cap dels decrets, les noves lleis sí que concreten la necessitat de conèixer i valorar el patrimoni cultural del País Valencià. Amb tot, i més enllà que s’especifiquen manifestacions, materials o immaterials, de la nostra cultura, sí que es citen aspectes molt vinculats a la realitat muixeranguera. Així, per exemple, en l’etapa de l’Educació Primària es remarquen uns objectius per a l’ensenyament tals com els del «desenvolupament d’hàbits de treball individual i d’equip, esforç i de responsabilitat»; o el del respecte a «les diferències entre les persones des d’una perspectiva crítica, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no discriminació de persones per motius de gènere, cultura, ideologia, ètnia, orientació o identitat sexual, religió, diversitat funcional o altres condicions», qüestions, com acabem d’apuntar que són transversals al dia dia de les colles muixerangueres.

Lomloe. Una mirada des de la Muixeranga | CARMINA RIBÉS

Un altre dels aspectes clau de la Lomloe és el de l’adquisició de competèncie orientades al desenvolupament personal i social de l’alumnat. La lista de competències que marca la llei és variada, però en relació a la Muixeranga podem fixar-nos en dues molt significatives: La primera d’aquestes és la competència en consciència i expressió culturals i que com s’indica a la llei «requereix la comprensió de la pròpia identitat en evolució i del patrimoni cultural en un món caracteritzat per la diversitat, així com la presa de consciència que l’art i altres manifestacions culturals poden suposar una manera de mirar el món i de donar-li forma». L’altra competència que es pot vincular també amb la pràctica muixeranguera és la competència personal, social i d’aprendre a aprendre, la qual implica la capacitat «de reflexionar sobre un mateix per a autoconéixer-se, acceptar-se i promoure un creixement personal constant; gestionar el temps i la informació eficaçment; col·laborar amb uns altres de manera constructiva; mantindre la resiliència; i gestionar l’aprenentatge al llarg de la vida.»

Lomloe. Una mirada des de la Muixeranga

Competències com aquestes, que són molt genèriques, han de definir-se en accions més específiques que es treballen a les diferents àrees d’ensenyament, les popularment conegudes com a matèries i que, a més a més, han de desenvolupar-se en forma de projectes multidisciplinars. Un exemple d’això seria el treball conjunt en les assignatures de Música i Educació Física, però que es podria obrir a altres àrees com les Ciències Socials o la Llengua. En aquest sentit les oportunitats que ofereix la muixeranga com a manifestació cultural que integra molts aspectes, lla situen com una activitat idònia per al procés d’ensenyament i on, com ja hem vist, també és molt fàcil integrar continguts competencials. A més, per assegurar el treball de les competències en la pràctica educativa, els centres docents han de dur a terme una planificació que contemple estratègies i actuacions al llarg de tot el curs.

Fins ara la relació de la muixeranga amb el món educatiu ha estat molt circumstancial. Tot i que és habitual que algunes colles realitzen exhibicions i tallers en moments molts puntuals del curs a les escoles del seu entorn, generalment en determinades festivitats de l’escola i als centres d’estudi de la seua xicalla, aquestes visites solen plantejar-se com a activitats molt concretes i un poc descontextualitzades del currículum. Segurament ara siga un bon moment per fer una replantejament i aprofitar els canvis que s’estan donant a nivell educatiu per integrar la muixeranga al món del ensenyament i fer-ho com el que és, una activitat que arreplega diferents sabers i per construir una societat millor, més democràtica i integradora. Però per fer-ho cal sentar les bases que propicien una major coordinació entre el propi mon muixeranguer i el de l’educació.

Les torres humanes a l’escola. 1 Taller de la Muixeranga de Sueca al col·legi Fàtima de la localitat F

2 Taller muixeraguer de la Conlloga a Almassora. F

3 Taller muixeranguer en carnestoltes a una escola de Castelló de la Plana. F