La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació acaba de publicar el nou número de la Revista Valenciana de Filologia (RVF), tant en la seua versió en paper com en línia. La RVF, amb motiu de l’Any Fuster, ha volgut sumar-se a la investigació i a la divulgació del treball de Joan Fuster. En concret, el monogràfic s’ha centrat en una part més desconeguda de la producció escrita de l’autor suecà: l'erudició filològica, la història de la literatura i de la llengua.

L'any 2022, els valencians recordem que fa un segle que va nàixer a Sueca un dels escriptors més important de les nostres comarques: Joan Fuster. Mort el 1992, des d’aquell moment —i abans i tot— la seua figura ha merescut l'interés en diferents camps. L’aportació fusteriana en el camp de la filologia també és notable i s’ha volgut destacar aquesta part menys coneguda de l’assagista.

Fuster i el Magnànim

A la Revista Valenciana de Filologia, en la seua primera època, Fuster va arribar a publicar un parell d’articles. Però la seua relació amb el Magnànim —en els seus diferents períodes— va ser molt més àmplia, com s'encarrega de demostrar Antoni Furió (Universitat de València) en l’article que publica en aquest número, la part monogràfica del qual ha estat coordinada pel professor de la University of Leeds, J. Àngel Cano Mateu. «Fuster i la filologia» compta, a més, amb els treballs del ja esmentat Cano, sobre Fuster i la revista Serra d’Or; i els d'Enric Balaguer (Universitat d'Alacant), de Fuster com a lector «apassionat»; Adrià Martí-Badia (Universitat de València), sobre la història social del valencià; Robert March (Universitat de València), sobre Joan Fuster i Max Cahner, i la investigadora Mireia Ferrando, amb un article sobre Fuster i el Tirant lo Blanc.

Per una altra banda, el volum conté les aportacions de Jacob Mompó (Universitat Catòlica de València), sobre el convers xativí Gabriel Sanç; Hèctor Sanchis (Universitat de València) sobre el poeta renaixencista Josep Bodria; Veronica Orazi (Universitat de Torí), sobre la dramatització del Tirant lo Blanc; i Joan de Déu Martines (Universitat d'Alacant), sobre les aportacions lèxiques d’Enric Valor.

En paraules del director de la revista, Vicent J. Escartí, «el volum és un homenatge mínim que calia fer des d'aquesta publicació on Fuster va col·laborar i en la qual segurament tenia dipositades esperances de col·laborar a la investigació filològica de la nostra cultura, des de València».

Fuster va nàixer al si d’una família d’arrels agrícoles i conservadores. Llicenciat en Dret per la Universitat de València, va abandonar la carrera judicial per dedicar-se a la seva vertadera vocació: escriure. Va publicar el seu primer article, ‘Vint-i-cinc anys de poesia valenciana’ el 1944. Van seguir-lo una allau d’articles en la premsa valenciana i de l’exili. El 1949, publicà el seu primer llibre de versos, Sobre Narcís, i, el 1954, el primer llibre d’assaig, El descrèdit de la realitat, on plantejava qüestions ben intrigants sobre la deriva antirealista de l’art contemporani i el seu significat en l’evolució de la cultura.

Al llarg de la seva vida, va escriure una seixantena de llibres i milers d’articles de la temàtica més diversa: poesia, crítica i història literària, assaig humanista, comentaris polítics, culturals i artístics, història del país valencià, magnífics aforismes, dietaris, etc., a més d’una voluminosa correspondència que ha anat editant-se pòstumament.