La revista Saó travessa una època complicada. Si el passat mes d’agost moria Josep Antoni Comes –fundador i primer director de la publicació–, aquest dilluns ens deixava qui, durant més de quatre dècades, ha sigut un dels seus més sòlids pilars: el teòleg, filòsof i –sobretot– poeta Antoni Ferrer i Perales, veu excelsa de la literatura valenciana actual.
Fill de l’Alcúdia de Crespins, on havia nascut en 1943, professà com a capellà de Torres Torres en aquell «gloriós» –tal com ell el qualificà– any de 1968. Al cap d’una dècada, es donà a conéixer com a poeta en guanyar el premi Ausiàs March de Gandia amb l’obra Fragmentos con figuras para un vaso minoico. Ben prompte, però –i potser com a conseqüència de la seua incorporació a Saó–, començà a versificar en la nostra llengua; i fou així que en 1983 va repetir guardó, aquesta vegada amb Partitura laberint, un poemari genial.
Ja secularitzat, en 1985 aconseguí el premi Vila d’Alaquàs –municipi al qual es vinculà per sempre més, tant personalment com literària– amb una bella, cadenciosa i carismàtica Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies. I, amb posterioritat, arribaren títols tan esplèndids i musicals com Bagatel·les, Pietà, La dansa de les hores, Cant temporal i Cant espiritual, que Enric Sòria ha qualificat com «el llibre de versos més poderós que ha eixit d’una ploma valenciana posterior a Estellés».
L’any passat la Institució Alfons el Magnànim agrupà el conjunt de la seua producció sota l’epígraf de Poesia completa (1979-2021). I fou en l’excel·lent pròleg que encapçala aquest exultant volum on Sam Abrams asseverà que Ferrer «sempre acaba celebrant i cantant la vida perquè és un vitalista empedreït»: «una persona i un artista que no defalleix mai, passe el que passe, a l’hora de ser lleial al bé que l’anima», ja que «mai permet que interessos particulars o individuals s’anteposen a la veritat».
Amb Toni Ferrer no sols se’n va un referent de Saó i una de les veus líriques més pulcres i preades de la contemporaneïtat –«un poeta innovador, volgudament barroc, inquiet i agosarat», novament en paraules de Sòria–, sinó també un home savi, generós, honest i humil. Una persona honorable l’obra i el record de la qual perduraran, lliures i lluminosos, durant «l’edat del sol i els segles de les vinyes».
