La paraula «canxa», com a ‘espai destinat a la pràctica d’alguns esports o deports’ és usual en el llenguatge esportiu en esta llengua, però a cert elitisme lingüístic no li fan gràcia les canxes, per considerar eixe terme un estrangerisme, barbarisme i algun «-isme» més. Supose que no serà pels seus orígens indis. El Diccionari de la llengua catalana, de l’IEC, no registra eixe vocable, i tal vegada per eixa absència, la nostra ortodòxia lingüística, en la seua línia de seguidisme respecte del noucentisme elitiste, rebutja o ignora la paraula «canxa». I com en centenars de paraules, els traductors del Salt.usu de la nostra Direcció General de Política Lingüística (DGPL) donen, per ara, «canxa» com a paraula desconeguda. Esperem que algun dia la coneguen.

Com sabem, una «canxa» és, ‘en alguns esports, superfície rectangular limitada per parets i línies on es practica el joc’. Els camps de joc i pistes de futbol, tenis, bàsquet, voleibol, handbol i altres són canxes. Esta paraula ha sigut incorporada, com a normativa, al Diccionari normatiu valencià per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. És un neologisme, segons el Diccionari de la RAE, procedent del quítxua, ‘llengua ameríndia parlada a l’Equador, el Perú i Bolívia’. Té incorporada també esta paraula el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. També el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), referida a la pista de joc de la pilota valenciana i de la basca, i el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, referida a la pilota basca. Han emprat el terme «canxa» Carles Salvador, Albert Hernández i Xulvi, Àngels Moreno, Enric Lluch, Rafael Escobar, Josep Lacreu i Pilar Gregori, entre altres, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià. Hi ha també la locució «donar canxa», ‘donar participació a algú en un assumpte, tema, discussió, etc.’.

I en una canxa es fa «esport» o «deport». Este últim vocable té el sentit de ‘recreació o diversió’, però també significa ‘exercici físic o joc que es practica individualment o per equips, amb intenció de competir o no i, generalment, d’acord amb unes regles determinades’, «M’agrada fer deport com a exercici físic, no necessàriament per a competir», «El deport que més m’agrada és el ciclisme, com a espectacle i com a pràctica personal».

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable «deport», també en el sentit d’‘exercici físic, joc o competició’, en el Diccionari normatiu valencià. En este significat és sinònim de la forma «esport». Per als traductors informàtics mencionats, el vocable «deport» és també una paraula «desconeguda».

L’AVL, basant-se en la tradició lingüística, avala l’ús de qualsevol de les dos formes: «esport» o «deport», com indica Josep Lacreu en l’article «Es pot dir ‘deport’ o cal dir ‘esport’?», contingut en el seu blog ‘Pren la paraula’.

I un terme del deport del ciclisme, molt propi de la parla valenciana, és «pilot», ‘en els esports de carrera, conjunt més nombrós de corredors que van en grup’, «El pilot ha reaccionat, va a gran velocitat, però no alcançarà el grupet d’escapats». En castellà, «pelotón». El vocable «pilot», en sentit esportiu, té l’equivalent «gran grup».