Hi ha bones notícies respecte a l’ús d’esta llengua en un àmbit, el de l’Església catòlica, on la paraula, com a transmissora de creences, de formes de vore la vida i la mort i de certs valors, és important. La notícia del nomenament d’Enrique Benavent com a arquebisbe de València ha suscitat esperances sobre l’ús, més generalitzat, del valencià en l’Església valenciana, i particularment en les celebracions de les misses.

El fet que el mencionat monsenyor siga valencià (de Quatretonda) i valencianoparlant ha generat eixes expectatives, alimentades, a més, per les mateixes declaracions d’ell, que, per exemple, en l’entrevista concedida a este diari, Levante-EMV, publicada el diumenge 16 d’octubre, deia: «Impulsar el valencià és una necessitat sentida tant per la societat com per l’Església». Eixes manifestacions creen bones expectatives per a generalitzar l’ús del valencià en les celebracions religioses. Si es normalitza eixe ús en uns pocs anys, este idioma guanyarà en presència formal en un àmbit d’alta formalitat com és l’eclesiàstic. I que el valencià siga llengua vehicular, com ho es el castellà, en els espais religiosos, és molt bo per a la normalitat de la llengua d’Ausiàs March. I això, per l’autoritat que per a la ciutadania catòlica representa el clergat i les comunicacions eclesiàstiques.

Fa molts anys, i durant segles, la missa es deia en llatí, i d’esquena als feligresos. Després del Concili Vaticà II es generalitzaren les misses en les llengües oficials i dominants de cada país. I els sacerdots oficiants es giraren de cara a la feligresia. Ací, a tota Espanya, es va adoptar el castellà com a llengua de l’Església, a banda del llatí, cosa normal en la part central i sud de la península, però es van marginar les altres llengües espanyoles, encara que hi ha hagut retors que sí que han celebrat missa en valencià, en alguns casos, però pocs.

A vore ara, si amb este arquebisbe, l’ús del valencià es normalitza en l’Església valenciana. Com cal que es normalitze en altres àmbits, com ara l’Administració pública, l’Administració de Justícia i altres.

Com caldria que les altres llengües espanyoles tingueren presència en l’administració de les Forces Armades i en les de Seguretat, com també s’haurien de repartir la representació espanyola en Eurovisió i altres esdeveniments festius i culturals. I com haurien de tindre presència en els discursos i en les comunicacions del Rei i la Casa Reial.

En la línia d’encoratjar i donar suport al nou arquebisbe en el previsible foment de l’ús del valencià en les celebracions litúrgiques, entre altres qüestions, August Monzón i Arazo, presbíter, professor i escriptor, titula el seu interessant i incisiu article, publicat el referit dia 16 d’este mes, també en este diari, «Arquebisbe, fa segles que vos esperàvem», en què lloa les bondats, el caràcter i l’estima per esta llengua del prelat Benavent. I ho fa en un llenguatge normatiu i entenedor alhora, apartat del model elitiste i artificiós usual en el valencià llibresc.

Esperem que esta llengua puge molt més a la trona i a l’altar valencians, i que s’entenga tot, com a Monzón.