![Presentació de l'exposició dedicada al llibre "La ciutat de València" de Manuel Sanchis Guarner.](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/fcb4c4d9-1ebd-402a-8bc2-eece43439b6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg "Presentació de l'exposició dedicada al llibre "La ciutat de València" de Manuel Sanchis Guarner.")
El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València ha inaugurat dues exposicions commemoratives dels 50 anys de la publicació del llibre de Manuel Sanchis Guarner ‘La ciutat de València’. D’una banda, la Sala Acadèmia acull «València, 1972. Cap a la ciutat monstre». D’altra, la Sala Oberta exhibeix «Sanchis Guarner, il·lustrador». Les dues estan organitzades pel Vicerectorat de Cultura i Societat i tenen per comissari el catedràtic de Geografia Josep Vicent Boira.
El 1972, Manuel Sanchis Guarner va editar ‘La ciutat de València. Síntesi d’Història i Geografia urbana’ (Cercle de Belles Arts, València). El llibre va canviar la percepció que fins al moment es tenia de l’evolució urbana i del patrimoni de la capital valenciana. La publicació va obrir una etapa fructífera d’estudis moderns i avançats sobre arquitectura, arqueologia, geografia urbana, història, literatura i, fins i tot, festes i tradicions. A més, l’obra va obrir un corrent d’estima envers una ciutat que calia conservar i protegir de la destrucció.
¿Cóm era València?
El comissari de les exposicions, Josep Vicent Boira, es pregunta: «¿Cóm era la València de finals dels seixanta i començament dels setanta quan s’edità el volum del 1972? ¿Què queda d’aquella ciutat –si és que en queda alguna cosa–, en la del 2022? ¿De quins temes es parlava a la ciutat en aquells anys inicials de la dècada dels setanta del segle XX? ¿Com ha evolucionat València en aquests darrers cinquanta anys? Un dels objectius declarats d’aquesta exposició –i lògicament del catàleg que l’acompanya– és la de transmetre a les generacions més joves no sols la importància d’un llibre pioner com el de Sanchis Guarner, sinó també el coneixement d’una ciutat que ha canviat molt en aquests darrers cinquanta anys».
Boira ha dit que la idea és «no oblidar Sanchis Guarner». I ha afegit que el llibre ‘La ciutat de València’ va definir l’esperit de la ciutat i va ser «un avís» del risc que es cernia sobre València «d’esdevindre una ciutat monstre».
Per la seua banda, el catedràtic d’Història Antoni Furió, en el text que publica en el catàleg de l’exposició, indica: «Llegida avui, cinquanta anys després de la seua publicació, La ciutat de València fa la impressió d’un llibre absolutament modern, actual, una impressió que encara devia ser més forta en el tristíssim i desolat panorama intel·lectual de la València dels primers anys setanta, a les acaballes ja del franquisme».
Com escriuen en el catàleg la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, i la vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba, “el compromís de la Universitat de València amb la ciutat és innegable. La Universitat és filla de la ciutat. Fa més de 500 anys que aquella va veure la llum al si dels seus carrers i places. I durant els més de cinc segles de vida, la tasca dels seus professors i professores ha consistit, en part, en mantenir viu aquest lligam. Manuel Sanchis Guarner n’és un exemple exacte”.
El Sanchis Guarner il.lustrador
‘València, 1972. Cap a la ciutat monstre’ està estructurada en cinc blocs. A través d’ells, es reflexiona sobre com era la ciutat en 1972, es compara amb l’actual, es mostra l’oposició entre la València oficial-franquista i la societat emergent moderna i democràtica, s’explica el Pla General vigent, i es reivindica la figura de Manuel Sanchis Guarner.
L’exposició de la Sala Oberta, titulada ‘Sanchis Guarner, il·lustrador’, fa públiques, per primera vegada, il·lustracions del mateix Sanchis Guarner. En paraules de Boira: “El llibre La Ciutat de València. Síntesi d’història i geografia urbana (1972) no sols atresora un coneixement ric i una estima profunda envers la ciutat. L’original mecanografiat guarda un altre secret que ara desvetllem per primera vegada: més de cent cinquanta dibuixos inèdits sobre monuments, estàtues, edificis, quadres, gravats i representacions relacionades amb la ciutat”.
Sanchis Guarner, amb un treball delicat i precís de composició, va fer de l’original mecanografiat una autèntica maqueta del que havia de ser l’edició impresa impulsada pel Círculo de Bellas Artes de València el 1972. En pràcticament cada plana, l’autor va invertir temps i dedicació a esbossar sobre paper, amb estil ràpid però precís, una interpretació del que després seria tot l’aparell gràfic que va acompanyar el text.
