Adéu al mestre Ferran Zurriaga i Agustí, un referent de la pedagogia valenciana

El món del valencianisme i l’educació han rebut la trista notícia del traspàs de Ferran Zurriaga i Agustí, un referent de l’escola en valencià, que va participar en els moviments de renovació pedagògica a finals del segle passat, que treballaren per una escola més democràtica, a mida dels infants i en valencià.

Zurriaga ha faltat hui als 84 anys, al seu Olocau natal. Mestre i pedagog, es va formar en la filosofia Freinet i també va passar per la secció pedagògica de Lo Rat Penat, on va coincidir amb altres referents educatius com Carme Miquel, Mercè Viana o Enric Alcorisa, impulsors —junt amb altres— del canvi a les aules valencianes.

Tanmateix, ha sigut soci fundador i col·laborador d'Acció Cultural del País Valencià, cronista d'Olocau i ha escrit en la revista Mètode.

Passió per la docència fins al final

La seua passió per la docència la mantenia intacta tot i la seua jubilació, com ell mateix va afirmar a una entrevista per a Escola Valenciana, que li va retre un homenatge el 2018: «en tinc 80 i continue sent mestre», defensava.

Entre altres coses, també parlava de «l’entrega total» del docent, de la importància de «deixar una perspectiva de futur, d’esperança en l’alumnat i en la gent amb què tractes. Meravellar-los amb allò que es fa i amb el treball».

I això ho va fer en vida, atés les reaccions que ahir va provocar el seu decés. El sindicat Stepv el recorda com un «activista incansable en la defensa del valencià, de la renovació pedagògica i del País Valencià», a més del seu treball en «la construcció del sindicalisme transformador i compromés amb el seu poble».

Per la seua banda, Ximo López, secretari autonòmic de Cultura, lamenta que «se’n va un mestre en el sentit més noble i més ampli del terme»; i Escola Valenciana el destaca com un «referent de l’escola en valencià i de la renovació pedagògica i exponent destacat del moviment Freinet».

Petjada en les comarques

La seua petjada també ha quedat en l'àmbit comarcal, com apunta l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, entitat amb la qual té diverses publicacions, per exemple, sobre Olocau, municipi del qual era cronista.

L'alcalde, Antonio Ropero, també ha destacat l'estima que tenia pel municipi:

A més, també tenia forts lligams amb la Marina Alta, doncs estava casat amb Pepa Llidó i va impulsar l’associació Antoni Llidó, germà de la seua dona i retor, assassinat al Xile de Pinochet.

Tanmateix va escriure llibres d’arquitectura tradicional i botànica de la partida de la Plana del Montgó. Per tot açò, també era un home molt volgut i vinculat per la familia de la seua dona a Xàbia.