Quin era l’objectiu quant al disseny d’aquesta revista?

La revista havia de presentar el seu contingut d’una manera sòbria, evitar la sobreactuació tipogràfica i buscar, des de la senzillesa, la facilitació de la lectura.

Potser, la sobrecoberta de FULL de Lectura siga el seu aspecte visual més característic. Què es buscava amb aquesta senya?

La sobrecoberta és un element diferenciador que, sense ser una parenceria de producció, es contraposa amb la resta del tractament visual, tan contingut, per aportar-li personalitat al conjunt. M’agradava la idea d’aquesta sobrecoberta perquè, amb ella, la portada podia allotjar els dos elements claus de la revista: les il·lustracions, que disposen d’un espai propi dins de la revista, i l’índex de continguts. Va ser una solució audaç per a una publicació que no tindria «lomo» per la seua quantitat de pàgines. Havia de ser enginyós per a incloure un element que li generara la seua pròpia identitat.

A la revista es combinen dues tipografies i els titulars destaquen per la seua versatilitat…

Sí, el perfil dels titulars és molt variat, arribant, per exemple, a ocupar una doble pàgina com a introducció de la conversa entre Anna Lluch i Joaquim Bosch present al número 0. La combinació de dues tipografies ens permet generar nivells o establir jerarquies. Eixe joc tipogràfic li dona personalitat visual a FULL de Lectura i marca el caràcter de cadascuna de les seccions que es repetiran a les següents publicacions.

Com s’afronta, des del disseny, un encàrrec d’aquest tipus?

Quan treballes en el disseny d’una publicació tots els elements han de dirigir-se a facilitar la seua lectura. El meu objectiu habitual és trobar un equilibri entre que la figura del dissenyador no estiga visible i, a la vegada, el resultat tinga una identitat visual atractiva. La revista FULL de Lectura, de periodicitat semestral, acaba de publicar el seu segon número sota el títol ‘Lectura en família. Un repte i una necessitat’, disponible al web fulldelectura.com i a les principals llibreries.