Un nou llibre del Magnànim analitza la història de la dansa dels tornejants

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar el llibre Els guerrers de la festa. La dansa dels tornejants en la tradició valenciana, d’Enric Olivares i Oreto Trescolí. El llibre explica minuciosament l’origen de la dansa dels tornejants i la seua evolució fins al dia de hui, amb referències als llocs on hi consta la seua existència, l’evolució o la desaparició al llarg del temps.

La vigència i popularitat que la dansa dels tornejants, gràcies en part a la cura amb què es desenvolupa el ball a Morella i Algemesí, ha fet d’aquesta dansa un dels referents del patrimoni valencià immaterial. De fet, la festa d’Algemesí va ser reconeguda patrimoni cultural immaterial per la Unesco en 2011; i les festes sexennals de Morella també ho són des de 2019.

El llibre és el número 15 de la col·lecció Estudis Comarcals que dirigeix Enric Estrela; el disseny de la col·lecció correspon a Estudio Gráfico Quinto A i el de la coberta al dissenyador valencià Eugenio Simó, mentre que la imatge de la coberta és de Ximo Bueno.

Estudiosos de l’àmbit festiu

Oreto Trescolí Bordes (l’Alcúdia, 1978) és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de València (UV) i professora de Secundària, amés d’autora d’alguns llibres. Entre les seues especialitzacions està l’anàlisi i interpretació del patrimoni festiu valencià. És autora d’alguns llibres i diversos articles en revistes especialitzades. Per la seua banda,Enric Olivares (Algemesí, 1978) és doctor en Història de l’Art i professor ajudant al Departament d’Història de l’Art de la UV. Les seues línies d’investigació se centren en les manifestacions rituals en l’àmbit festiu valencià i en els estudis de cultura visual i iconografia cristiana, amb treballs monogràfics i articles en revistes científiques.

En este treball que ara publica el Magnànim, se recorda com, la dels tornejants, era en origen una dansa medieval exclusivament aristocràtica que rememorava un torneig, un enfrontament solemne entre dos bàndols de cavallers interpretat per nobles amb la intenció d’afalagar els reis o les autoritats en les recepcions per mostrar l’adhesió a la monarquia i al poder establert.

Després, al segle XVII, evolucionà com a dansa gremial, ja durant celebracions festives, tant civils com religioses, per a retornar al segle següent, amb la dinastia dels Borbons, al seu caràcter primigeni i elitista. Així, s’escenificava de manera habitual des del segle XVII tant a la ciutat de València com a nombroses localitats valencianes.

Des de la institució que publica el nou llibre recordan que, amb la crisi de l’antic règim al segle XIX i el desinterés mostrat pels liberals, la dansa l’acolliran les classes populars, que la mantindran en celebracions solemnes mentre desapareixerà, de forma progressiva, de la majoria de comarques valencianes. A la segona meitat del segle XX destaca la continuïtat acurada d’Algemesí i Morella —els dos municipis pels quals ha perviscut— i la recuperació de la dansa a Sueca i l’Alcúdia. A estos dos últims pobles els tornejants apareixen a festes dedicades a la Mare de Déu de Sales i a l’Entrà de la Mare de Déu de l’Oreto, respectivament.

En el cas d’Algemesí, el ball està lligat a la Festa de la Mare de Déu de la Salut, i de Morella —amb el Ball de torners—, s’interpreta en les Festes del Sexenni. Ja es considera un element representatiu i identitari de la cultura festiva valenciana.