2 Billetes de AVE Gratis Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Potenciem l'autoestima per la nostra llengua

Fa dos setmanes, a propòsit d’algunes reaccions sobre el projecte de Decret d’homologacions del valencià de l’ensenyament, que invocaven pèrdua del prestigi del valencià si s’aprovava l’esmentada disposició, tal com es va sotmetre a informació pública, apuntava jo que el prestigi i reconeiximent d’una llengua més que res ha estat, i seguix estant, en funció del poder dels grups socials que la consideren seua i, a més, els interessos polítics i econòmics determinen els usos lingüístics i el model de llengua d’una comunitat. I que el prestigi i expansió d’una llengua han estat relacionats, principalment, amb el poder politicoeconòmic i militar del país on eixe idioma és llengua única o principal. I citava també els casos de poders politicomilitars històrics que determinaren el «prestigi» i l’expansió del llatí, francés, castellà, anglés, etc.

La campanya de promoció i extensió lingüística més exitosa dels últims cent anys ha sigut la Segona Guerra Mundial. A partir de la victòria dels aliats, amb la potència bèl·lica i econòmica dels Estats Units, l’anglés va anar guanyant superioritat i convertint-se en el primer i més internacional idioma del món. I el més «prestigiós», per descomptat!

Descartades, evidentment, eixes vies per a augmentar el prestigi de la nostra llengua, i per a no anar perdent parlants, com va ocorrent, cal establir més mesures de foment i d’incentivació del valencià en l’Administració i en tots els àmbits públics valencians.

I cal donar més valor al valencià de l’ensenyament, com es proposa en el decret mencionat, als efectes del requisit per a l’accés a la funció pública valenciana. I que no es depenga principalment dels complicadíssims exàmens extraordinaris de coneixements de valencià, de fora del sistema educatiu. De la mateixa manera que no es demana a cap espanyol ningun certificat de coneixements de castellà, a part dels estudis reglats, per a accedir a la funció pública espanyola.

A la nostra llengua la prestigiaria també més usos públics en persones dirigents de qualsevol àmbit, més promoció de la bona literatura i més foment de l’autoestima per la llengua pròpia. Però per a això últim calen (més) canvis normatius que facen un valencià escrit i formal més assimilable, comunicatiu i practicable.

El valencià de llibre, el dit valencià culte, està mancat de moltíssimes paraules i expressions d’ús tradicional i actual, però qualificades i/o marginades del patró formal de llengua per dialectals, col·loquials, secundàries i altres bandejaments, com ara «este», «partix», «vore», «vullga», «assentar-se» (la persona), «buscar», «despedir», etc., i substituïdes per altres que són pròpies d’altres variants del nostre domini lingüístic. I això a pesar del bon quefer de l’AVL.

És ben difícil invocar l’autoestima per a mantindre i recuperar una llengua si una part del lèxic i de l’expressivitat qualificats de formals no són els que emprem o són desconeguts. La innecessàriament complicada normativa de la nostra llengua és un altre factor que contribuïx a crear desafecció.

Una llengua minoritzada com la nostra no deu tindre una normativa molt més complicada que la que la minoritza. Fan falta canvis, en molts sentits, que represtigien esta llengua.

Per a tots/totes.

Compartir el artículo

stats