Amb penes i treballs

Lluís Mesa

Lluís Mesa

Trobe que la majoria de voltes no valorem el que tenim. No pensem que, si posseïm actualment una vida millor, és pel treball i patiment de les generacions que ens precediren. Hi ha una locució adverbial que definix ben bé el que feren per nosaltres els que nasqueren abans. Es tracta de l’expressió ‘amb penes i treballs’.

Eixos vocables m’han vingut al pensament després que Salvador L.C., un lector que llig setmanalment la columna, em suggerira que els dedicara un article. De seguida, he pensat en la vida de Voro, carregada de dificultats i valors. Sempre ha lluitat per superar les discriminacions. Ara, els seus llibres formen part d’una biblioteca de l’Horta Nord. Allí una justa placa diu: «per la seua lluita per la tolerància i la dignitat de les persones». Gràcies al seu treball, i al de tants altres, som ara més iguals i respectuosos amb la identitat de cadascú. Els devem tant que sols podem fer-los justícia evitant que no es torne a reviure el que patiren i aconseguint que no s’hagen d’amagar mai més.

Quan pronuncie ’amb penes i treballs’, em venen al cap les víctimes que treballaren amb moltes dificultats per un millor futur col·lectiu. Sols per l’esforç, independentment que es compartisca o no la ideologia o el pensament, es mereixien respecte i reconeixement. Esta setmana l’estimat investigador Buenventura Navarro m’ha escrit un emocionat missatge. Contava que havia pogut abraçar les restes del regidor de Sagunt Hipólito Delgado. Després de més de 80 anys en la fosa 22 del cementeri de Paterna, per fi tornava a les mans dels familiars. També a les d’este estudiós que havia recuperat la seua biografia. El polític fou l’impulsor d’un expedient de segregació del Port de Sagunt. Però sobretot va ser una persona afusellada amb 25 anys per tindre uns ideals i defendre’ls ‘amb penes i treballs’. Com diu Buenaventura, fou un «un home bo, molt jove i idealista que volia millorar cap a una societat superior» Encara hi ha massa casos anònims com eixe que cal recuperar. També van existir, en l’altre bàndol, víctimes anònimes i innocents. Al remat, uns guanyaren una guerra i moltes persones la patiren.

En definitiva, no deixem de valorar el que ‘amb penes i treballs’ realitzaren per nosaltres els avantpassats. Una bona manera de superar les nostres dificultats és sentir els sacrificis dels altres.