L’Horta Sud revela l’origen de la paella amb una exposició
«Arròs a la valenciana per a la reina d’Espanya» presenta en primícia sis menús originals per als monarques entre 1788 i 1789 entre els quals apareix com a plat principal la recepta tradicional
e.press. valència
El Museu Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March de Torrent exhibeix l'exposició 'Arròs a la valenciana per a la reina d'Espanya', mostra que pretén confirmar la importància que va tindre l'augment del cultiu de l'arròs en el segle XVIII i que permet contemplar «en primícia» menús reals en els quals apareix com a plat principal l''arròs a la valenciana', nom primigeni de la paella.
Així, l'exposició -que podrà visitar-se de manera gratuïta fins al pròxim 5 d'abril- reuneix menús originals, manuscrits pel Marqués de Campo-Villar, escrits entre 1788 a 1789.
Aquesta documentació demostra la rellevància i evolució que va tindre l'augment del cultiu de l'arròs en el segle XVIII i com es va convertir en el manteniment bàsic i diari per a les classes més necessitades de la societat valenciana, a una de les viandes preferida per la taula més important del món, la de la reina María Luisa de Parma, iniciant el casticisme gastronòmic en la cort espanyola.
I és que, a través de panells informatius i vitrines en les quals es poden contemplar documents originals, la selecció relata com l'emigració de molts valencians i valencianes a la vila de Madrid, així com el contacte de religiosos a les cuines dels convents d'Espanya i els virregnats americans, van fomentar l'inici de l'èxit internacional de l'aleshores denominat 'arròs a la valenciana', que, posteriorment, es denominaria paella valenciana.
El comissari de l'exposició és Luis-Martín Ramírez, fundador i titular de la Col·lecció Espínola, un dels fons més important de gravat flamenc dels segles XVI i XVII de tota Espanya.
Ramírez ha participat en nombrosos projectes relacionats amb la història i és autor de dos llibres, una investigació sobre el primer director de gravat de la Real Acadèmia de Sant Carlos, l'alcorino Julian Más y Gasch i un altre sobre la història i l'origen valencià de l'orxata.
Per al comissari, «estem davant una important troballa, que significa retrocedir 30 anys en l’última referència escrita que es tenia de l'arròs a la valenciana, que era del primer quart de segle XIX».
Concretament, va ser en 1818 quan Francisco de Paula Martí Mora fa referència al procediment de cocció de la gramínia. «Perquè l'arròs a la valenciana isca com el fan aquells naturals, cal que coga a foc molt actiu», exposava Martí Mora en un capítol de la reedició actualitzada de l'Agricultura General d'Alonso d'Herrera.
El president del Museu Comarcal i de la Mancomunitat, José Francisco Cabanes, convida a tots els veïns i veïnes de la comarca a visitar aquesta exposició per a «conéixer una mica més sobre la nostra història». «Vull convidar a tots els veïns i veïnes de la comarca a vindre a descobrir aquesta meravellosa exposició que parla de nosaltres perquè l'arròs està dins del nostre ADN i aprofitar per a conéixer totes les meravelles que amaga el nostre museu comarcal», insta.
- Set amants de la lectura recomanen un llibre per Sant Jordi
- “El fet muixeranguer es troba en expansió per tot el País Valencià i havia de tindre com a model a Algemesí”
- Ressenya de "Set línies sota la pluja i altres contes en paper": Algun d’ells ets tu
- No cal allunyar-se de la Comunitat Valenciana per a trobar meravelles
- De les marxes fúnebres als pasdobles: les societats musicals posen banda sonora a la Setmana Santa
- «Són moltes les persones que treballen de valent dia a dia per engrandir la muixeranga»
- Les Muixerangues no paren per Pasqua
- El gran colofó de la gira de la Banda Simfònica de Dones de la FSMCV