El drama «Melancholia», de Lars Von Trier, arriba a la Filmoteca

Les projeccions coincideixen amb les representacions de ‘Tristan und Isolde’ a Les Arts

Una escena de «Melancholia».  | LEVANTE-EMV

Una escena de «Melancholia». | LEVANTE-EMV / maría bas. valència

maría bas. valència

L’Institut Valencià de Cultura i Les Arts presenten hui, a les 20 h, a la Filmoteca valenciana Melancholia (2011), de Lars von Trier. La pel·lícula podrà tornar a veure’s el dimarts 18 d’abril, a les 18 hores.

Estes dues projeccions coincideixen amb les representacions a Les Arts, del 20 d’abril al 3 de maig, de Tristan und Isolde, de Richard Wagner, sota la direcció musical de James Gaffigan i la direcció escènica d’Àlex Ollé, de La Fura dels Baus.

Es tracta d’un drama familiar amb elements apocalíptics del cine de catàstrofes i de ciència-ficció. Així, Justine (Kirsten Dunst) i el seu promés Michael (Alexander Skarsgård) celebren la seua boda amb una sumptuosa festa a casa de la seua germana (Charlotte Gainsbourg) i el seu cunyat (Kiefer Sutherland). Mentrestant, el planeta Melancolia es dirigeix cap a la Terra.

És una de les produccions europees més controvertides dels últims anys per culpa d’una polèmica mediàtica totalment aliena al contingut i a la qualitat cinematogràfica de l’obra.

Les sorprenents i provocadores declaracions de Lars von Trier sobre la seua simpatia per Hitler en la roda de premsa de presentació de la pel·lícula en el Festival de Canes de 2011, van provocar que el director danés fora declarat persona «non grata» per l’organització del Festival i que la valoració de la pel·lícula per part del jurat i la crítica estiguera perjudicada per l’escàndol. Kirsten Dunst, però, va ser guardonada amb el premi a millor actriu pel jurat de la Secció Oficial.L’obra també va obtindre el premi a la millor pel·lícula en els Premis del Cine Europeu.

La relació més evident de Melancholia’amb l’òpera de Wagner és que la pel·lícula comença amb una seqüència introductòria amb música del preludi de Tristan und Isolde, en què es combinen imatges oníriques dels protagonistes amb imatges de l’espai que mostren una col·lisió en què la Terra és absorbida per un planeta molt més gran.

Pel que fa a l’estètica i la posada en escena, també té molts punts en comú amb les òperes wagnerianes.