La gestió de les dades al món de les muixerangues

La informàtica és un camp que pot oferir molta ajuda a les necessitats de fer estructures més segures. No obstant això, el món muixeranguer encara s’hi ha aproximat tímidament. El treball que han d’afrontar les àrees tècniques de les muixerangues és variat i complex i d’aquest destaca el de la gestió acurada de la multiplicitat de dades i variables relacionades amb les persones que les integren, que al cap i a la fi són la matèria prima amb la qual han de treballar.

No oblidem que les muixerangues, com a construccions humanes que són, estan sotmeses a l’aplicació de criteris matemàtics i físics per tal que es resolguen amb èxitosament i segura. Igualment també hem de tenir present que les colles que fan Muixeranga no són estàtiques sinó grups oscil·lants tant per la contínua entrada i eixida de persones com pels canvis físics dels i les que hi participen, amb xicalla que creix o canvia els seus cossos en entrar en l’adolescència o adultes que alteren el seu pes i massa corporal.

I per últim, i no menys important, tampoc no podem obviar que quan fem referència a la diversitat no només ens estem referint als aspectes biomètrics sinó també a altres qüestions que potser no resulten tan obvis a primera vista, però que alhora són fonamentals com l’experiència, la por o inclús els anhels pels quals les i els muixeranguers hi participen, i que a més de ser reals que també solen variar amb el temps i acabant determinant que una figura es puga o no fer.

Per tots aquests motius el treball a cop d’ull, que encara continua aplicant-se en les colles xicotetes o que estan començant, tendeix a tecnificar-se a partir que aquestes creixen i poden aspirar a fer figures més complexes i que impliquen una major participació de persones. En aquest canvi l’ús adequat de les eines tecnològiques dóna l’oportunitat a les àrees tècniques de prendre decisions més objectives o rigoroses i no tant intuïtives, com explica Martina Pérez, integrant de la darrera àrea tècnica de la Jove Muixeranga de València.

La millora que va introduir Pérez al full de càlcul que utilitza la seua colla des de fa anys, per exemple, va permetre vincular les persones apuntades als assajos i actuacions no només amb les seues dades biomètriques fonamentals: altura, altura dels muscles, pes, i llargària dels braços; sinó també amb altres dades com la participació o experiència en determinades posicions i altres anotacions fetes relacionades amb la seua evolució i aprenentatge. L’utilització dels fulls de càlcul, com apunta Pérez, també són útils en tant en quant permeten filtrar les dades més interessant en cada moment, el que facilita molt el treball a les àrees tècniques a l’hora de prendre decisions i també de potenciar l’evolució dels i les muixerangueres.

La informàtica, tot i tractar-se d’un camp que pot oferir molta ajuda a les necessitats de fer pinyes i estructures més segures i sòlides, és un àmbit al qual el món muixeranguer encara s’hi ha aproximat tímidament com apunta Miquel March, informàtic i membre de la Nova Muixeranga d’Algemesí. Fa uns anys, March va crear un prototip d’App per al muntatge de les pinyes com a treball final dels seus estudis informàtics i que tenia similituds a les que des de fa anys s’utilitzen al món casteller però adaptat a l’estructura de les muixerangues. El seu model es fonamentava en un esquema on s’assignava a cada persona un valor respecte a la seua posició dins la figura, tenint en compte diferents criteris, tant físics com d’experiència. Una vegada introduïts els valors en la base de dades per part de l’àrea tècnica, el programa feia la proposta de la pinya de cada figura, tenint en compte la puntuació de cada integrant, el que alleugeria molt la feixuga tasca de completar les pinyes.

El prototip de March va demostrar la necessitat que les colles disposen d’una bona base de dades actualitzada i completa de tots els seus membres. Al final, com assenyala March, en tractar-se d’estructures físiques, la qüestió matemàtica és fonamental, però tampoc no s’han de menystenir altres factors com els de l’experiència o la seguretat, que sí que estan subjectes a un criteri més subjectiu, el que ja és responsabilitat de les àrees tècniques i que són les que determinen fer, o no, bones figures.