Un cardiòleg amb cor

S’han complit quatre anys de la desaparició de Javier Haba Ejarque i seria de mèrit que un carrer o un espai sanitari portara el nom d’este il·lustre metge valencià

Un cardiòleg amb cor | LEVANTE-EMV

Un cardiòleg amb cor | LEVANTE-EMV / tomàs roselló. valència

Tomàs Roselló

Gran part de la vida de les persones depenen de l’encert i de la inestimable dedicació dels nostres metges, que és un dels col·lectius amb més professionals que més s’involucren en el seu treball. Un cas clar en aquest sentit va ser el del cardiòleg valencià Javier Haba Ejarque (1955-2019) que al llarg de la seua carrera, gràcies a la saviesa i bon saber, va poder salvar i allargar les vides de molts dels seus pacients. Malauradament, aquests coneixements no li van fer possible salvar la seua, un destí injust per a qui va fet tant per tants.

Haba amb la seua dedicació professional va cobrir aquelles necessitats de la població amb malalties cardíaques, de vegades en part de forma desinteressada, a les quals la sanitat pública no va poder arribar, moltes vegades per falta de més recursos. Nascut al Rebollar el 1955 i molt vinculat a Requena, es va doctorar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València el 1990, encara que des del 1982 era acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana, així com d’altres destacades entitats relacionades amb la seua especialitat. Aquest últim va ser el cas de la Societat Espanyola de Cardiologia i de la seua filial valenciana, així com de la Societat Espanyola d’Hipertensió, de la qual va arribar a ser president.

A més a més, va ser autor d’alguns articles i llibres i va rebre diversos reconeixements i premis durant la seua trajectòria professional, especialment durant els anys vuitanta del segle passat, com el Premi Röel de l’Institut Mèdic Valencià (1982) o el Premi d’Investigació Bayer (1987).

Respecte del seu treball com a cardiòleg, una vegada llicenciat en Medicina i Cirurgia, el 1978, va començar a treballar en diversos hospitals públics del nostre territori com el Clínic o el Peset, fins que el 1994 va passar a ser cap del Servei de Cardiologia de la Quirón a València. En aquesta última va romandre incasablement durant vint-i-cinc anys amb el seu equip fins a la seua mort.

Afortunadament, la seua tasca, tracte humà i implicació va ser reconeguda en vida pels seus pacients per l’efectivitat dels seus tractaments, el qual li va atorgar un gran prestigi, arribant a ser un dels cardiòlegs de referència de la Ciutat de València a qui tots volien acudir.

Per tots aquests motius, seria de mèrit que ara que recentment s’han complit quatre anys de la desaparició de Javier Haba Ejarque, se li posara el nom d’aquest il·lustre metge valencià a un carrer o espai vinculat a la medicina al nostre territori, per la seua dedicació en cos i ànima als altres.