Lectores del món, uniu-vos!

Reconfigurant la famosa frase que va projectar a la història la feminista francesa Flora Tristan a mitjan segle XIX, ens llancem a la celebració de l’1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors. Aquesta és una jornada particularment especial per a reflexionar sobre com ha canviat el concepte del treball en les últimes dècades i, sobretot, sobre com afecta la nostra realitat. Sota la maquinària d’aquesta cadena de producció de prescripcions literàries, teníem guardats cinc títols (els quals apreciem molt) que, des de la perspectiva poètica, fins a l’assaig, posen la mirada en la feina, un element de vida transversal a totes les persones. Comencem!

«Atrapats a la feina,

com escapar del capitalisme», d’Amelia Horgan, amb traducció de Miquel Sorribas (Tigre de Paper Edicions). Amelia Horgan planteja un àgil i fresc assaig, una finestra a la imaginació d’un món en el qual treballar no és l’eix central del dia a dia i dibuixa una sèrie d’accions i estratègies per a capgirar aquest escenari. Un títol clau, reconegut com el millor llibre de no-ficció del 2021 per l’Evening Standard.

«Quatre dies», de Joan Sanchis (Sembra Llibres).

El món, així com els seus sistemes de funcionament, es troba endinsat en un procés d’acceleració que sembla no tindre retorn. L’economista Joan Sanchis evidencia, sota l’edició de Sembra Llibres, la necessària reorganització del model productiu, per fer-ho compatible amb la conciliació de camps actualment inseparables com ara l’economia, els drets socials i la sostenibilitat ambiental.

«Plastilina», de Maria Sevilla Paris (Editorial Fonoll).

Perdre el temps equival a una fórmula de resistència contra la inscripció mecànica dels homes i les dones a la màquina productiva en un conte de por en vers que és, també, un xiquet que cantusseja bojament mentre juga. Aquest llibre de Maria Sevilla és la narració d’una fòbia metabòlica on el terror serpenteja les pàgines a través de la inspiració en cineastes com ara David Cronenberg o John Carpenter.

«Déus, dies i treballs», de Manuel Molins (Edicions Bromera) a la feina.

De la poesia, saltem al teatre, on Manuel Molins col·loca com a protagonistes de ‘Déus, dies i treballs’ a l’atur, la crisi i la precarietat laboral. En aquesta comèdia, tallada per la pèrdua i la ironia, es genera un cercle representatiu del món actual a través de les veus d’una anciana amb el marit estafat pels bancs, un obrer de vila o una jove llicenciada que es veu abocada a emigrar, entre altres supervivents.

«Estupor i tremolors», d’Amélie Nothomb, traducció d’Antoni Dalmai i Ribalta (LaButxaca).

Una jove belga comença a patir el doble hàndicap de ser dona i occidental quan marxa a Tòquio per a treballar en una gran companyia japonesa. La realitat nipona, fortament jerarquitzada, farà de la protagonista un blanc d’humiliacions en una successiva degradació laboral que la farà caure des del món de la comptabilitat, fins a la neteja dels lavabos d’homes. Una novel·la d’inspiració autobiogràfica, èxit entre les lectores i la crítica francesa en el moment de la seua publicació.