Breu cartografia literària del Segle d’Or Valencià

Amb l’arribada del segle XV s’iniciava un potent moviment cultural al Regne de València, el qual, a més a més de produïr obres clau per a entendre la literatura valenciana (com ara Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell) va expandir-se més enllà del camp de la paraula escrita amb repercussions en espais com l’art o l’arquitectura.

El conegut com a Segle d’Or Valencià, va coincidir, també, amb l’arribada de l’empremta a la península Ibèrica, instal·lant-se la primera de València l’any 1473, el qual va afavorir l’abaratiment de la producció dels llibres, l’augment de compradors i el progressiu enfocament cap a una societat en la qual la classe social burgesa guanyava força.

Hui, Va de Llibres cartografia el territori per respondre a la següent pregunta: quins van ser els nuclis urbans de naixement o desenvolupament d’algunes de les principals figures de la literatura valenciana de l’època? Ací un breu repàs:

Girona:

Sí, la primera referència no és valenciana, però no podia quedar-se fora com a curiositat. Aquest va ser el lloc on qual va nàixer Francesc Eiximents (1330-1409), frare franciscà que va desenvolupar la part principal de la seua obra literària a la ciutat de València entre els anys 1384 i 1408.

Eixements, amb títols com ara el Terç del Crestià o el Dotzé del Crestià, acostuma a marcar l’inici del Segle d’Or Valencià.

València:

La capital del Regne de València es posicionava, a principis del segle XV, com un nucli urbà pròsper econòmicament i demogràficament. Es creu que ací, l’any 1430, va nàixer Isabel de Villena (ca. 1430-1490), autora de la qual només es conserva la Vita Christi, publicada l’any 1497. D’altra banda, Jaume Roig (ca. 1400-1478), metge i escriptor, també va arribar al món a València, personatge destacat per Espill, la seua única obra publicada.

Gandia:

La capital de la Safor és, sens dubte, un dels punts clau del Segle d’Or Valencià quant a literatura. Elevat a la categoria de ducat el 1399, Gandia va viure durant aquesta època el govern d’Alfons el Vell i la posterior compra del ducat per part de la família Borja, fets que marcaren la confecció d’una cort ducal preocupada per les lletres i les arts. Ausiàs March (ca. 1400-1459), Joanot Martorell (ca. 1410-1465) i Joan Roís de Corella (1435-1497), són les tres principals figures que van conviure al territori i que van significar, a través de la seua obra literària, un nexe entre la literatura medieval i la pròpia d’un primer Renaixement.

Penàguila:

El xicotet municipi de la comarca de l’Alcoià tanca aquest article per ser el lloc on va nàixer el poeta, eclesiàstic, professor i escaquista Bernat Fenollar (ca. 1438-1516), conegut per ser el secretari del certamen poètic celebrat a la ciutat de València l’any 1474, que va resultar en la publicació de Trobes en lahors de la Verge Maria, primera obra literària que es va imprimir en les, aleshores, unificades Corones d’Aragó i Castella.