Toni Bellón: "Ha resultat positiu l’existència de dues muixerangues en Algemesí"

D’on sorgeix la idea d’escriure un llibre sobre les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí?

El llibre és resultat d’una tesi doctoral que vaig dur a terme entre 2018 i 2021, després d’haver realitzat altres dos estudis sobre elements de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, «Els Bastonets d’Algemesí» i «Usos i pràctiques de la tradició: Les muixerangues d’Algemesí», els quals van estar guardonats amb el premi Bernat Capó (en 2016) i el premi d’Investigació Antropològica Joan F. Mira (en 2018), respectivament.

Creu que ha estat beneficiós per a la festa i la gent del poble que la unesco declarara les festes de la Mare de Déu de la Salut Patrimoni de la Humanitat?

Pense que una declaració patrimonial com la de la UNESCO contribueix a reforçar la identitat col·lectiva local. Però a la vegada també hi ha alguns riscs associats a la dita declaració, i més encara si es tracta d’una festa. Per exemple, l’espectacularització de la part folklòrica de la celebració. Des de 2012 hi ha hagut un increment de visitants per tal de gaudir de les processons algemesinenques els dies 7 i 8 de setembre, i si bé fins ara la festivitat ha estat realitzada pel poble i per al poble, una de les majors amenaces és que esdevinga un espectacle per als turistes.

Hi ha força publicacions en què es transmet la imatge que els muixeranguers de després del 1973 van ser una mena d’herois locals i els predecessors d’antiherois: persones propenses a la beguda que actuaven per diners, descuidats en les formes o amb actituds moralment reproblables. El cert és que aquell setembre del 1973 només van ser unes hores sense muixerangues. Creu encertades aquestes valoracions?

Més que d’herois i antiherois, pense que cal valorar el paper que han tingut tots dos col·lectius en la Festa. Possiblement sense la Muixeranga de després de 1973 la festivitat no haguera arribat a ser el que hui en dia és; però tinc clar que sense aquells muixerangueros que van continuar eixint a les processons en aquells anys de decadència, i als quals se’ls ha denigrat en tantes ocasions, no s’haguera mantingut la «flama encesa» i, per tant, la muixeranga (representada per la Muixeranga i la Nova Muixeranga) no seria el símbol més reconegut d’Algemesí ni un referent simbòlic valencià, ni la Festa haguera rebut reconeixements com els de Meravella Valenciana, Bé d’Interès Cultural o Patrimoni de la Humanitat, entre d’altres.

El seu avi ja era muixeranguer i segur que li va transmetre una gran estima i records de la festa, ens parlaria una mica d’ell i del període que va viure a la muixeranga?

Ell deia que era muixeranguer des dels set anys (des de mitjan de la dècada dels quaranta, i s’ho va deixar a principi dels setanta). Era una persona que va nàixer en una família molt humil, on tots els membres masculins participaven en la Muixeranga. Una de les coses que més destacava de la Festa era l’absència de dolçainers, llavors solament n’hi havia dos o tres per a tot el seguici processional i, per tant, la Muixeranga havia de compartir xeremiter amb altres danses. També destacava que la Muixeranga d’aquella època era millor que les actuals perquè feien l’Alta de cinc sense pinya, ja que eren els justets.

Com veu, a dia d’avui, les muixerangues d’Algemesí?

Les veig molt bé, crec que són un orgull per a la població d’Algemesí. Crec que ha resultat positiu l’existència de dues colles, i he de confessar que m’agrada molt veure que actualment hi ha una bona relació entre totes dues. També m’agrada que les dones participen en les dues associacions.

Segueix les muixerangues fora d’Algemesí? Quina opinió li mereixen?

Sí que les he estat seguit, sobretot durant el temps de realització de la tesi doctoral i de la investigació prèvia que va donar com a fruit el llibre «Usos i pràctiques de la tradició: les muixerangues d’Algemesí». Fins i tot vaig anar a diversos assajos de colles d’altres poblacions, així com a actuacions com la Cavalcada de les Magues de 2020, on participaren diverses muixerangues. Però he de confessar que en el darrer any i mig he estat desconnectat del món muixeranguer. Pense que el boom de noves muixerangues dels darrers anys ha tingut un pes fonamental en la consolidació d’aquesta manifestació cultural com a símbol d’identitat valencià.