Un Jaume I "plural" regna en el nou número de la Revista Valenciana de Filologia

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació acaba de publicar el número 7 (2023) de la Revista Valenciana de Filologia (RVF), tant en la seua versió en paper com en línia. La RVF ha volgut fer una nova aproximació a la figura del rei Conqueridor i al moment fundacional del regne de València. En concret, el monogràfic s’ha centrat en oferir una sèrie d'estudis que són un tast de la riquesa del personatge i aquell temps, per tal d'aportar dades als actuals treballs d'història cultural, literària i lingüística.

Segons ha expressat el director de la revista, Vicent J. Escartí, "el volum és una bona aportació a molts àmbits de la nostra literatura, de la nostra llengua i de la nostra història cultural, i segueix les directrius dels números anteriors i l'esperit de la Revista Valenciana de Filologia des de la seua fundació". I ha afegit que "Jaume I és, sense dubte, un referent inexcusable per als valencians actuals. Cap altre monarca o dirigent polític ha tingut, fins ara, la transcendència cultural i històrica del rei Conqueridor. És per això que, malgrat els grans avanços que s'han fet en el coneixement de Jaume d'Aragó i del seu temps, sempre es poden aportar nous enfocaments i es poden elaborar noves aproximacions, com en el cas que ens ocupa".

Diferents perspectives

El número 7 de la RVF compta amb una primera aportació del catedràtic valencià Ernest Belenguer (Universitat de Barcelona), que és un dels millors coneixedors de la figura del rei. "Alfons X, Jaume I, Múrcia i el món aragonés" és un article que presenta aspectes de la relació de la Corona d'Aragó amb Castella en temps del rei i que fa veure, també, com des de l'òptica aragonesa, el rei-icona dels valencians no ho va ser tant per als aragonesos.

En segon lloc, Míriam Cabré, de la Universitat de Girona, amb "El record de Jaume I i la musa trobadoresca" mostra quina va estar la relació del rei amb els trobadors del seu temps.

La tercera aportació és de dues investigadores de la Universitat Rovira i Virgili, Sofía Fernández Pozzo i Marta Serrano Coll, les quals, des de l'òptica de la història de l'art, en l’article titulat "Paraules que construeixen imatges: Jaume I el Conqueridor com a miles Christi", analitzen, a partit de fonts escrites, com es va potenciar i projectar la imatge del monarca.

En el quart article, el catedràtic emèrit de la UV, Antoni Ferrando, amb "Els orígens històrics del valencià", analitza el moment fundacional del regne i reflexiona sobre la formació de la variant lingüística valenciana, en un extens treball que fa un recorregut exhaustiu per dades i aportacions que mostren com es va anar generant la particularitat lingüística valenciana, dins el diasistema de què forma part.

Finalment, Francesc Granell Sales (UV) fa una ullada a com els governants de la ciutat de València col·laboraren a mitificar el record del rei. El seu article porta per títol "Governar i forjar el record. El Consell de València i Jaume I (ss. XIV-XV)".

El món de la bruixeria

Per una altra banda, el volum conté aportacions d'Albert Toldrà Vilardell (UV), sobre el món de la bruixeria a València al segle XVIII; Rubén Galera Hernández (UV), sobre un manuscrit del segle XVI pràcticament desconegut, que aporta notícies sobre la fundació de Sant Jeroni de Cotalba; Joaquim Martí Mestre (UV), al voltant de la riquesa lèxica dels inventaris valencians del XVI; Pilar Valor Moncho (Universitat CEU-Cardenal Herrera) sobre la beata valenciana Magdalena Lorca; Alaitz Zalbidea (Universitat d'Alacant), que ofereix claus per acarar-se als exàmens dels nivells C1 i C2 del valencià; i, finalment, Carles Cortés (UA), que s’ha acostat a la literatura de Mercè Rodoreda.

El volum es complementa amb una llarga entrevista a la Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó Doménech, a càrrec de Carles Fenollosa i quatre ressenyes de llibres.