«Les narratives han de parlar de la societat en què vivim i del món que es vol construir»

L’editora de Sembra Llibres, Mercè Pérez, reflexiona sobre com la narrativa beu de la realitat i alhora la transforma

«Les narratives han de parlar de la societat en què vivim i del món que es vol construir»

«Les narratives han de parlar de la societat en què vivim i del món que es vol construir» / Marina Segura

Marina Segura

Divendres 27 d’octubre, el Jardí Botànic de València obrirà les portes per a l’11a edició de Plaça del Llibre. Entre les activitats programades, la fira comptarà amb una taula rodona titulada «Transformant imaginaris col·lectius. Una conversa sobre realitat i narrativa», a càrrec de les editores Anna Roca (L’Agulla Daurada) i Mercè Pérez (Sembra Llibres). Aquesta última ha avançat al Va de Llibres! quin serà el rumb que prendrà la conversa i quin és el paper de les editorials en la creació d’imaginaris col·lectius.

Per què parlar d’aquest tema?

Des de fa molt de temps, la narrativa, d’alguna forma, funciona de dues maneres: ser un reflex de la societat, és a dir, descriure les societats en què vivim i deixar constància de les nostres realitats. Però, també es pot pretendre transformar-les i oferir nous escenaris. Nomenar vivències que no estan narrades, o que han sigut invisibilitzades, pot crear discurs i propiciar que aquestes es coneguen. Per això, les narratives han de parlar de la societat en què vivim i del món que es vol construir.

Quin paper juguen en aquesta transformació les editorials?

Les editorials independents ajudem a explicar històries que han estat silenciades o que són més properes a nosaltres. És a dir, estem molt arrelades a un territori i publiquem novel·les que parlen de nosaltres. És la manera que tenim de contribuir a contar el nostre món, però també de transformar-lo.

Quin és el full de ruta de Sembra, per exemple, a l’hora de seleccionar els textos?

D’una banda, quan publiquem literatura traduïda, el que intentem és buscar narrativa compromesa o que ens parle de problemes d’altres llocs del món que ens servisquen per a aprendre, per a veure altres realitats i, al mateix temps, que ens ajude a pensar en les nostres. Després, en l’àmbit de la narrativa arrelada al nostre territori, sempre tractem de buscar autors i autores amb històries que intenten transformar la nostra realitat, parlant dels nostres problemes, la nostra terra, la nostra llengua, etc.

Què significa la Plaça del Llibre per a aquestes editorials que se centren en la literatura arrelada al nostre territori?

Per a nosaltres la Plaça del Llibre és molt important. És un espai on podem trobar literatura publicada en valencià de tota mena, des de traduccions fins autoria pròpia. És el gran aparador de la nostra literatura i també ens serveix per a aproximar aquestes històries en una plaça que funciona també com a festival en què s’organitzen presentacions, xerrades, etc. Fa que es puga trobar en el nostre fons de catàleg, que no sols es parlen de les novetats i, per tant, que es puguen redescobrir totes aquelles obres que hem anat publicant al llarg dels anys en la nostra llengua.