"La vertebració territorial és la principal reivindicació dels escriptors valencians"

El passat desembre, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va publicar ‘Escriure en català 2023: Estudi sobre la situació professional dels escriptors i traductors en llengua catalana’. La investigació, realitzada entre els mesos de març i abril de 2023 a través d’una enquesta entre les persones associades, aprofundeix en l’estat de la professionalització del col·lectiu i mostra, entre altres aspectes, algunes realitats i reivindicacions dels escriptors i escriptores valencians. Teresa Pascual, vicepresidenta de l’AELC pel País Valencià, les repassa al Va de Llibres!

Si el comparem l’estudi de 2014, quines són les principals imatges que deixa aquest?

Com va apuntar Sebastià Portell, president de l’AELC i un dels coordinadors de l’estudi, hem trobat una consolidació de la precarietat. Encara que no s’ha fet cap pas enrere i s’han millorat qualitativament alguns aspectes, la situació general encara és de precarietat. Pel que respecta a la traducció, es mostren millores quant a la professionalització i a la visibilització d’aquests treballs. Si en 2014, el nom del traductor o traductora apareixia al voltant d’un 70 % de les vegades als crèdits dels llibres, ara parlem d’un 90 %, i, d’aquests, un 60 % apareix a la coberta. Cal remarcar també que la participació en l’estudi s’ha duplicat respecte al de 2014, el qual evidencia la necessitat d’aquests tipus de treballs per part dels socis, els quals també han augmentat considerablement. Finalment, és important destacar que la intenció de l’AELC és reduir els temps entre estudis i ajustar la periodicitat a 4 anys.

El 5,6 % dels valencians obtenen un 30 %, o més, dels seus ingressos anuals a través l’escriptura, traducció o altres activitats directament relacionades amb la literatura, però la mitjana de l’estudi és del 14,6 %. Per què?

És difícil explicar el que hi ha darrere d’aquesta resposta donat que, com va assenyalar Portell, l’enquesta no contempla una pregunta que justifique perquè no es poden dedicar més a aquestes tasques. Dit això, crec que la diferència es pot trobar al mateix estudi. Si ajuntem les dades dels nostres autors i autores i la resta de socis de l’entitat, veurem que els valencians són els que més reivindiquen la vertebració entre territoris de llengua catalana per motius evidents: hi ha una desconnexió fomentada per les institucions públiques. D’altra banda, també, són els que reivindiquen amb més força una millora del sistema d’ajudes públiques a la creació i traducció en la nostra llengua.

Quines accions impulsa l’AELC per a potenciar eixa vertebració territorial?

Com déiem, la vertebració territorial és la principal reivindicació dels escriptors valencians, segons l’estudi, i un objectiu importantíssim per a l’AELC. Amb aquesta finalitat col·laborem, per exemple, amb programes com ara Lletres compartides, de la Institució de les Lletres Catalanes, el qual promociona activitats literàries en què participen autors i autores dels tres territoris. D’altra banda, treballem perquè en les accions literàries impulsades des de l’associació hi haja també una representació territorial equitativa, fins i tot, hi ha voluntat de sobrerepresentació dels autors i autores valencians com a compensació d’eixa mancança institucional.