«Quan vaig veure una Muixeranga per primera vegada, vaig pensar: Aquests què fan?»

Quan i com entrà a formar part del món muixeranguer?

 Un amic valencià que pujava a fer castells em parlava de la muixeranga, jo, si sóc sincer, desconeixia totalment aquest món. Quan la colla de Sueca va pujar aquí a Cambrils a la Trobada de Colles del Sud el 2018 a fer un intercanvi, vaig descobrir les muixerangues. A l’actuació, de primeres vaig pensar: «Aquests què fan?» No era per a res un castell, van fer una torreta a la plaça, a dalt hi havia una alçadora dempeus amb un noiet també dret. Després em van explicar que no hi havia acotxadors, que eren estructures piramidals... També em va sorprendre el so de la Muixeranga. 

Què li agrada de les muixerangues?

El to de la dolçaina és molt solemne i les sortides que he fet amb ells han sigut totes molt maques i per recordar. Em van obrir la colla des del primer moment. La meua parella i jo sempre hem estat benvinguts.

Quines similituds hi ha entre colles muixerangueres i castelleres?

 La il·lusió, la dificultat i el treball en equip.

I quines diferències hi troba?

 A banda de les estructurals, aquí, els castells els veig com més competitius i només es pot pertànyer oficialment a una colla castellera. La muixeranga és com més agermanament entre diferents colles.

Quines dificultats es troben a les dues colles?

 La dificultat més grossa moltes vegades és la falta de camises (de participants), per por segurament a fer el pas o por a fer les construccions. Estic parlant de colles petites com la de Cambrils o la de Sueca. La falta de camises és la pitjor dificultat, perquè el nombre de persones condiciona molt les estructures que es poden fer. No tothom va als assajos, que són força importants, però després volen ser part important a les figures de les actuacions.

Té les mateixes posicions a les muixerangues i als castells?

 Ni de bon tros, als castells t’ho has de guanyar tot, igual que la muixeranga. Per motius de temps i de llunyania, als assajos de Sueca no hi puc assistir, sols he anat a algunes actuacions, aleshores als castells tinc posicions més properes al tronc. Aquí, per l’alçada, faig de primeres mans, a Sueca també, però moltes vegades també faig d’últim cordó (cosa que també m’encanta fer), la pinya és molt important.

Voldria mencionar alguna actuació o esdeveniment que recorde en especial estima i el motiu?

 Moltes, però el 9 d’octubre a la casa de Joan Fuster a Sueca, per mi potser ha sigut la més especial i maca perquè hi havia totes les entitats del museu, un lloc emblemàtic i carregat de connotacions, amb una acústica impressionant, quantitat de dolçaines i tabals alhora tocant la Muixeranga, el silenci sepulcral en començar el redoblament del tabal, tothom ja a les seues posicions i en arribar la noieta a dalt, tot el públic començà a aplaudir... Ho recordo encara emocionat.  Per part de castells, la meua favorita sempre és la diada de la Festa Major de la Mare de Déu del Camí, el 8 de setembre (que coincideix amb la processó a Sueca de la Mare de Déu de Sales), perquè és l’actuació on reunim més gent i anem a màxims.

Quina actuació li agradaria realitzar en un futur?

 Qualsevol, sigui amb la muixeranga o amb els castells, m’agradaria a una plaça ben gran i amb moltíssima gent. Per motius de feina i també de pandèmia, fa temps que no baixo a la Ribera, però en tinc moltes ganes.