Temps perdut

2024. Enguany celebrem el centenari de Vicent Andrés Estellés, el poeta més important en la nostra llengua després d’Ausiàs March. De sempre, els seus versos ens han acompanyat en el rescat del nostre patrimoni gràcies a un bon grapat de persones que s’han esforçat, des de múltiples fòrums, a mantenir-ne viva l’obra. Ara mateix hi ha en actiu diferents projectes amb la intenció que tota la gent puga llegir les seues declaracions d’estima per la terra i reconéixer-s’hi. La Coordinadora Pro Fundació Estellés ha posat en marxa la campanya “Cent d’Estellés” que pretén activar la societat civil a retre homenatge al poeta. Publicacions, teatre, exposicions, taules redones, festes, sopars, recitals, iniciatives d’ajuntaments, associacions o particulars, tot servirà per enaltir la imatge del cronista de Burjassot i la de qui som i qui volem ser.

Mentrestant, el conseller de Cultura, només desembarcar al càrrec, va anunciar que no hi hauria cap cobertura institucional per a la celebració de l’any Estellés. L’home, a més, va començar a censurar sense miraments revistes, actes culturals, centres de difusió d’obres literàries dels nostres autors i autores, etc...; és a dir, es va llançar a aplicar a toc de corneta el primer manament del seu govern: eliminar qualsevol mostra de promoció del valencià. Però l’animadversió que supura dels dirigents de dreta i d’extrema dreta, i que pretén conduir-nos a una batalla permanent, ha rebut una resposta tan contundent com pacífica. Qui no s’avergonyeix dels avantpassats, ni d’allò que van construir i ens van llegar, ni de la llengua que ens van transferir des de la intimitat, aquesta part de la societat que es manté fidel als seus orígens, segueix adherida amb força a l’art i la literatura que ens dibuixen la història, a la música que ens atorga oxigen i a totes les actuacions en valencià que portem ancorades al cor.

És una pena que uns pocs hagen decidit renunciar a tan belles manifestacions i castigar qui les defensa. Però és temps perdut. Perquè nosaltres continuarem abraçant l’herència rebuda i mirant-nos en els versos d’Estellés, un dels espills on queda reflectida la nostra autèntica identitat.