VerdCel llança ‘Petricor’, un àlbum i llibre que balla entre present i passat

Petricor és l’olor que provoca la pluja en caure sobre la terra eixuta. Pedra i ikhôr, el líquid que flueix per les venes de deïtats en la mitologia grega». Així defineix VerdCel la paraula que dona nom al darrer treball del projecte musical de l’alcoià Alfons Olmo. «Petricor -diu també- és pausat, sentit i pensat. La música us convida a un viatge arrelat, per a cors sensibles i paladars exigents».

Aquest nou treball de VerdCel conté un disc i un llibre: amb 12 cançons noves, 19 textos d’escriptores i d’escriptors i una novel·la gràfica de Daniel Olmo i l’autor, Alfons Olmo.

Carmen París, Mireia Vives, Titana, La Maria, Névoa i el Quartet Brossa, entre d’altres, participen en aquest àlbum de sonoritats contemporànies i que alhora beu de les nostres tradicions, un territori fèrtil de cultures, per a fer cançons d’ARA.

Música de síntesi evocadora i una força poètica elaborada que traspassa gèneres i èpoques. Aquest és tot un punt d’inflexió en la trajectòria de VerdCel.

Josep Piera, Núria Cadenes, Maria Josep Escrivà, Ester Xargay, J.V. Frechina, Isabel Canet, David Segarra, Salvador Jàfer, Glòria Julià, Just I. Sellés, Margarida Castells i Encarna Sant-Celoni, entre d’altres, s’han unit en aquest projecte de VerdCel aportant diversos escrits en un volum molt complet.

La part musical del projecte és un àlbum de creacions d’autor amb dotze cançons de sonoritats contemporànies i que al mateix temps beu de les tradicions valencianes, «un territori fèrtil de cultures, per a fer cançons d’ara», diu Olmo.

Música de síntesi evocadora i una força poètica elaborada que traspassa gèneres i èpoques: amb un pòsit que va des de la marxa mora al fandango, del cant de batre a la jota, per a saltar als pals flamencs i arribar a la música de banda i a la cobla. Aquest és tot un punt d’inflexió en la trajectòria de VerdCel.

Un àlbum que crea patrons d’arrel amb instruments actuals i que amb timbres tradicionals construeix bases contemporànies.

Percussió, contrabaix, quartet de cordes, flautes, harmonies vocals, laudes àrabs, guitarres, així com sintetitzadors, vocòders o hihats trappers irriguen la vitalitat d’aquest disc produït per Toni Medialdea i coproduït per Alberto Pérez de l’estudi Sol de Sants.

Petricor parla d’alhambres i alcassabes, de l’escala que eleva el cel a la terra («Escala d’aigua»); de paternitat («La ferida»); de constel·lacions familiars («Corriolet»); de ser el sud i el nord d’un altre sud; d’Al-Azraq, el malson de Jaume I («El penjoll sencer»); de naixements i del cicle de l’aigua («Aiguaneix»); del territori dins de la botella o del cultiu del vi al Maresme («Emboquem el paisatge»); de Carlos Canos, «l’Ovidi Montllor» andalús («D’oliveres oceans»); de Mallorca i les Illes Orientals d’al-Àndalus; de la naturalesa bucòlica colpejada pel canvi climàtic «(El verd és més verd»); del cos i ànima valenciana («On naix la blanca llum»); d’astres que inclinen a abraçar-nos o a marxar («Mitja lluna i l’estel»); tot amb la guinda musicada d’un poema d’Ibn Khafaja amb paraules de Josep Piera («El riu»).