Filantropia

El dia de Sant Sebastià celebrem al meu poble una festa civil de reconeixement a les persones que fan d’Algemesí un poble de què sentir orgull. Començant pel record als síndics que gestionaren la independència primer i després el títol de vila reial, el dret a mercat, la possibilitat de ser una comunitat que prosperara. El relat de les anades i tornades de la imatge de la Mare de Déu i la preferència per la nostra vila menuda enfront a la veïna gran seria un dels molts que es conten per tot el país excepte per la bellesa dels balls que celebren la troballa d’una imatge en la morera i la tossuderia d’un poble a bastir la festa any rere any fins als nostres dies. Els síndics Doménech Gamieta i Bernat Guinovart enceten una relació d’homenots i donasses que dissabte passat, amb motiu d’arribar a la 25a. edició dels guardons d’honor, poguérem resseguir. 

L’edició d’enguany honorava la figura d’un filantrop, Albert Tortajada i del seu llegat, «El cabal del pobre». Un republicà que treballà per un món més just, que cregué que la instrucció és la millor manera de crear oportunitats per als desfavorits i així ho va expressar en l’última voluntat de crear una fundació laica dedicada a l’aprenentatge i a atendre les necessitats més bàsiques dels qui no han tingut la sort de viure als carrers bons del poble.

Gent que dedica la vida a insultar, mentir, difamar i escampar falsedats

Filantropia i altruisme foren paraules que sentírem en més d’una ocasió al llarg de l’acte. L’amor al gènere humà, la preocupació desinteressada pel bé dels altres, fins i tot a costa del propi. Definicions que encaixen tan bé amb Albert Tortajada com a les persones admirables que se n’han encarregat de la gestió de la Fundació, ja centenària. 

Durant l’acte pensava en sinònims de persona filantropa i altruista; benefactora, protectora, generosa, humana... i en els antònims: misàntropa i sobretot el que la xarxa social X, abans Twitter, ha posat tristament en els diccionaris: heater, odiador, odiadora. 

Gent que, emparada en l’anonimat quasi sempre o en la impunitat que li dona un sistema judicial sobrepassat, dedica la vida a insultar, mentir, difamar, escampar falsedats i sembrar discòrdia, zitzània sense voler veure que la societat només progressa des de la humanitat. 

Les persones bones són les que alcen el món o vosté a qui s’empara quan té necessitat?