Polítiques lingüicides a casa nostra

Parle amb uns professors mallorquins sobre el seu problema linguïstico-polític i comprovem que els passa com als valencians, als catalans, bascos, gallecs i com a totes les llengües del món que tinguen una nació pròpia, però no tinguen Estat i suportem la imposició d’una altra llengua, que és dominant i suposadament superior i millor (sic).

Les llengües són instruments de domini dels estats «imperialistes» o que intenten ésser-ho i el principal problema que patim és que les llengües dominants són les dels estats dominants i que les nostres llengües, com les nostres nacions, són sotmeses, excloses de l’ús oficial, de l’ensenyament i dels mitjans, minoritzades i moltíssimes, per això, estan en procés de desaparició. Aquest fenomen «lingüicida» es pot comprovar en qualsevol indret del món i al llarg de tota la història de la humanitat. 

Les decisions polítiques per imposar una llengua dominant, es prenen amb l’objectiu final de la desaparició de les llengües dominades. Una d’aquestes decisions sol ser no reconèixer ni el nom ni el seu l’abast territorial, impossibilitant o complicant la seua integritat i esmicolant-les perquè comencen a perdre les garanties de seguretat i continuïtat. Precisament les llengües dominants fan tot el contrari amb la seua llengua triomfadora, com per exemple l’espanyol que defineixen com a única i universal.

Ací a les illes tenen pràcticament resolt aquest problema perquè saben que xerren amb diferències, però que parlen català, com diu l’Estatut; en això ens guanyen als valencians. Uns i altres, però, tenim els mateixos enemics: l’administració espanyola i la púrria espanyolista que conformen els partits franquistes del PP, Vox i altres de poca volada, que ens odien.

En conseqüència, qualsevol analfabet carpetobetònic exigeix que els parles en castellà: «háblame en espanyó o no te sirvo na» que diu un cambrer al client que li demana un cafè amb llet; o el paleta, que es nega a fer res si no li parlen en espanyol; o la doctora que es nega a atendre, per la mateixa raó... (són moltíssimes les vergonyants denúncies aparegudes a la premsa).

Deixem a banda les forces d’ordre, l’alta burgesia i la jerarquia militar i religiosa, per impossibles i per «antiespanyoles». Però, qui programa tota aquesta gent que venen a manar o a treballar a les nostres terres? Perquè tots pensen i exigeixen el mateix: estamo en España y aquí se habla en españó... Així és que anem molt malament, concloem. Continuarem reunint-nos.

Alaró, Mallorca. Gener 2023