Enric Iborra: "‘Llibre de Meravelles’ és la recreació literària més intensa de la ciutat de València"

La revista FULL de Lectura 04 ja es troba disponible i, sota el títol ‘Un entre tants. Recordant Estellés’, recull una sèrie d’articles que, des de diferents perspectives, reflexionen sobre el treball del poeta de Burjassot amb motiu del seu primer centenari.

Enric Iborra, amb qui conversa Va de Llibres!, signa ‘Llegir Estellés a l’institut’, una peça en la qual exposa, des de l’experiència personal com a mestre de l’institut Lluís Vives, la facilitat amb la qual la poesia estellesiana atrau l’interés de l’alumnat durant l’adolescència.

Pregunta: Estellés connecta amb els estudiants d’institut. Per què?

Resposta: Hi ha diversos factors que justifiquen el seu èxit, concretament el del Llibre de meravelles. En primer lloc, hi ha el caràcter accessible del seu llenguatge, que no entrebanca la lectura d’un lector poc experimentat. Un altre dels factors que contribueix a l’èxit del Llibre de meravelles és la forma narrativa de molts dels poemes, que es presenten com a cròniques d’un espai i temps concrets: la València de la postguerra. Finalment, el Llibre de meravelles és la recreació literària més intensa que s’ha escrit mai de la ciutat de València. És un altre dels atractius d’aquest llibre per als alumnes, en un moment en què comencen a tenir més llibertat personal, cosa que comporta, entre moltes altres coses, el descobriment de la ciutat pel seu compte.

P: Has passejat la València estellesiana amb l’alumnat i resulta impactant per a ells. És una bona manera d’expandir el llibre i generar relació entre lectura i lector?

R: Sí. Hem d’aconseguir connectar qualsevol llibre que presentem a l’alumnat amb les seues experiències personals. Aprofitant que, a més d’una crònica de la València de la postguerra, el Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés es pot llegir com una guia del passat i present de la ciutat, de la seua història i del seu espai físic, es pot prendre com a punt de partida per recórrer la ciutat mentre llegim els versos que fan referència a uns espais o altres.

P: Com a poeta, com de gran és Estellés?

“Feia temps que no produíem un gran poeta”, va dir Joan Fuster. Estellés ho és per la varietat, extensió i qualitat de la seua obra. A més, és un poeta que ofereix moltes possibilitats. Té llibres de caràcter més líric, altres més narratius, hi ha reescriptures dels clàssics llatins… Bona part de la seua obra es pot considerar un autèntic fresc o mural de la València del seu temps.

P: Ha de ser gran quan al seu voltant s’han generat accions com ara els diferents ‘Sopars Estellés’, o tot el moviment que s’ha activat al voltant del centenari del seu naixement amb plataformes com ara ‘Cent d’Estellés’.

R: Ja fa temps que es fan diverses activitats entorn de la seua figura, que estan tenint una gran repercussió. Possiblement, de tots els escriptors valencians del segle XX i d’ara, el més popular és Estellés. Hi ha molta gent que, encara que no haja llegit cap llibre seu, ha sentit recitar o cantar algun poema d’Estellés.