La raó de l’estudiant

Lluís Meseguer

Amb amable rigor, compartim unes anècdotes més indignants que amenes, sorgides del teatre anomenat Parlament. Entre els centenars de barbaritats dels darrers mesos, fa uns dies, el diputat MT, del Ferrol, considerava que el president PS “debería irse de España en un maletero”. No va indicar si hauria de ser un maleter especial, o si hauria de dur mudes per a uns dies. Contra tot pronòstic, en la mateixa declaració, el ferrolà afegia: "PS es controlado desde Bruselas, por CP, a donde tiene que ir una vez al mes a sellar la cartilla": o siga, no és que PS “debería irse” sinó que ja ho feia “una vez al mes”: amb poca comoditat, el viatge és mensual, i amb la finalitat de “sellar la cartilla”. De què va la cartilla, ja és més complicat: no deu de ser de racionament, a Brussel·les, i de fet, amb qui allí se sol reunir el president PS és amb la presidenta de la Comissió Europea, UvdL, del mateix partit que l’energumen ferrolà.

Unes hores després o abans del citat MT, i al mateix Parlament, el president del seu partit, el diputat d’Ourense ANF, brandava enfurismat unes portades de periòdic, i al dia següent un periodista assistent titulava: “ANF se entrega al ataque contra la esposa de PS para exigir elecciones”. Tant ANF com PS tenen esposa, i eleccions ja n’hi ha hagut ara mateix, però no devien de ser les d’Europa les que demanava. Un maleter, una esposa... Faltava la síntesi: un comentari el mateix dia, d’un llest diputat basc, BS, sentenciava: “la salida de PS se cocina a fuego lento”. La cuina basca té fama... Però si torren o guisen el protagonista, no podrà convocar eleccions! ¿I per què “a fuego lento”? ¿N’hi ha pressa, o ja admet que la seua barbaritat parlamentària durarà els tres anys que la democràcia senyala?

Fa ara cinquanta anys, a les parets d’un mateix carrer de Castelló de la Plana van coincidir-hi tres diàlegs de pintades. Una deia, contra l’autonomia valenciana: “¡No a las nacionalidades!”; i signava “PP”; i davall, algú havia respost: “¡No al PP!”, signat “Las nacionalidades”. Una altra reivindicava: “¡Matar al cerdo de Carrillo!” (líder comunista); i algú havia pintat davall: “¡Carrillo, te quieren matar el cerdo!”. I en una paret més avant, algú havia assegurat pintant als quatre vents del món: “¡Nada es suficiente para ti, ni siquiera mi amor!”. Després es va saber que era d’un estudiant de Mestre. Tenia raó.