Intel·ligències artificials

Vicent Josep Escartí

Vicent Josep Escartí

Fa uns dies assitia a un curs introductori a l'ús d'alguns programes i aplicacions d'això que es denomina intel·ligència artificial (IA). Impartit a la Universitat de València i destinat majoritàriament al professorat de la casa, la cosa no és que tingués un fort atractiu per a mi, però he de reconéixer que sí que em suscitava una certa curiositat. Més que res, per veure què poden ser capaços de fer els estudiants, per estalviar-se la lectura d'un llibre, l'elaboració d'una presentació dels TFGs o qualsevol altra cosa per l'estil. I més encara perquè fa un parell de setmanes em trobava amb un cas pràctic: un treball realitzat per una estudiant i que, per la qualitat allà detectable, semblava del tot impossible per a un nivell com el que solen tenir els alumnes d'ara i que, a base d'anys de docència, els qui ens hi dediquem som capaços de detectar des de lluny. Ara hi tornaré.

La cosa és que el curset -només d'unes hores- em va servir per adonar-me de com aquelles intel·ligències en línia poden fer exàmens, resums, powerpoints, pintures en estil del gòtic internacional -la veritat és que això no ho aconseguia molt bé el programa que vaig usar, que era gratuït- i, fins i tot, poemes amb una certa credibilitat, dedicats a la Mare de Déu de l'Olivar -com li va demanar el meu company de curs, Rafa Roca, que ho va provar per veure quin nivell de devoció religiosa podia mostrar l'enginy digital. Jo, però, ja sabia que podia fer poemes als agapornis i també en estil d'Ausiàs, de Llorente o de Lorca. Coses de la ciència. En resum: les aplicacions aquestes, ben orientades, poden ser útils per estalviar-nos feina.

I torne al TFG: un parell d'intel·ligències d'aquestes em reconeixien que elles havien fet alguns dels fragments -els altres no sé qui els havia fet. Però allò ja era suficient per invalidar el treball -com és obvi. Ara bé: on volia anar a parar és que per molt intel·ligent que siga la IA, si tu preguntes a l'estudiant que t'explique la bibliografia que se suposa que ha emprat o el significat d'una paraula del seu text i no sap què respondre, al final, la intel·ligència humana encara és capaç de detectar el frau. Tanmateix, si un dia és la IA qui posa els exàmens i els contesta també ella, la cosa canviarà: perquè ningú llegirà res i tot anirà redolant pel món i Déu sap on anirà a parar. Igual un dia els versos devots -i la resta de la literatura i els articles com aquest-, serà tot obra de les ferramentes digitals i ja no sabrem a què dedicar-nos.