Amable

Immaculada Cerdà

Immaculada Cerdà

El cap de setmana passat, en dos poblacions separades per només cent quilòmetres, van tindre lloc un parell d'actes exemplars i no per l'originalitat, l'un era la presentació d'un llibre; l'altre, un concert amb recitació de versos. El motiu de la ressenya és doble, en primer lloc què es presentava i què es recitava i en segon lloc, on es feia.

Divendres, a Énguera, a la mateixa hora que la selecció nacional buscava el pas a semifinals de l'Eurocopa,un públic nombrós procedent de tota la Canal de Navarrés s'aplegava al saló de plens de l'Ajuntament a la presentació de la publicació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Els Parlars d'Énguera, Anna, Xella, Bolbait, Navarrés, Quesa i Bicorp. El Vocabulario de Enguera y la Canal de Navarrés, una joia lexicogràfica obra de Joseph Gulsoy, fill adoptiu d'Énguera, doctor honoris causa per la Universitat de València i medalla de l'Acadèmia.

L'endemà, dissabte, als peus del Castell de Macastre, en el moment màgic de la posta del sol, a poqueta nit, el so de l'arpa polsada per Jaume Gimeno embolcallà les veus de Josep Valero i Daniel Tormo que donaren vida als versos de Vicent Andrés Estellés. Els amants, les Propietats de la pena, el Mural del País Valencià... versos punyents i versos riallers, sexuals i de denúncia, versos musicats i versos recitats en la ment de tots els presents.

Dos coses a destacar: primer, el què, dos actes culturals que retien homenatge a un treball d'investigació, de buidatge de la parla de frontera d'una comarca desconeguda per la majoria, la Canal de Navarrés i a l'obra d'un poeta que representà la voluntat de fondre's entre la gent del poble, de ser un entre tants, i amb això aconseguí ser la veu del poble.

I segon: l'on, a Énguera i a Macastre, la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol, municipis i comarques castellanoparlants, amb una llengua barrejada, un castellà valencianoaragonés, una parla xurra, una parla bellíssima, plena de troballes que ens reporten a les tres llengües que la configuren, en el lèxic i en la morfologia; una parla menystinguda que, malgrat tot, mostra com qui no vol la riquesa del mestissatge. La frontera amable que tracen, la permeabilitat amb què actuen castellà i valencià són dignes d'exemple. 'Amable' vol dir «digne de ser amat», com el respecte.