L' andana

Enamoradament enamorat de la vida

Rafael Roca

Rafael Roca

El dilluns va faltar una de les persones més extraordinàries que he conegut mai. Li deien Jose Murillo, tenia 51 anys i estava dotat d’una generositat i d’un sentit de la felicitat desbordants. Compartíem una sòlida amistat que arrelava en una infància farcida d’entrepans de margarina i jocs al carrer, sempre cimentada per la seua benvolença. I, posteriorment, l’intercanvi i la convivència als locals parroquials de la Mare de Déu de l’Olivar –l’agrupament escolta Argila, La Fulla de l’Olivar, les diverses clavaries, l’associació encarregada d’organitzar el certamen de poemes d’Alaquàs...– atorgaren llum i color a un arbre que creixia coronat pel seu somriure.

En la Cordà.

En la Cordà. / R. Roca

Una vegada, quan tindríem 15 o 16 anys, em va telefonar exultant. Em deia que havia aconseguit un casset amb una gravació única, prodigiosa; i que havíem d’escoltar-lo junts. Fill d’una família procedent d’Extremadura, era l’època en què aprenia a parlar en valencià. Vaig anar corrent a sa casa i, de seguida, posà en marxa el magnetòfon. S’hi sentia Estellés recitant, entre rialles i comentaris jocosos, algunes poesies d’ací i d’allà. La que més li agradà fou la del pimentó torrat, que estigué repetint durant setmanes, mentre imitava la dicció del poeta del poble. Coneixíem mínimament la seua obra. Però mai no n’havíem escoltat la veu, tan pròxima i afable. Aleshores no hi havia mòbils, ni ordinadors amb connexió a internet. Ni tan sols existia Canal Nou. I Murillo ja sentia per Estellés una vinculació i afecte especials, no únicament a causa dels temes i l’estil de la seua lírica, sinó perquè tots dos havien nascut el mateix dia: el 4 de setembre.

Amb el grup de Poemes de l'Olivar.

Amb el grup de Poemes de l'Olivar. / R. Roca

En març de 1993, a propòsit de la defunció de l’autor del Llibre de meravelles, l’enyorat Josep Antoni Comes va redactar un magnífic article necrològic que titulà amb un vers d’Estellés: «Enamoradament enamorat de la mort». Hi qualificava el poeta de Burjassot com «un home apassionat per la veritat, la bellesa, la unitat i la bondat». I recordava un decasíl·lab d’Ausiàs March «que és tota una expressió de fe en la vida eterna: “Corre a la mort pensant anar a viure”». Que bé s’escauen totes aquestes paraules al nostre estimat Jose Murillo. Estellés, continuava Comes, «d’una humanitat i fortalesa encisadores, es va comprometre en la defensa d’uns valors com la justícia, la solidaritat, la llibertat i el sentit de poble». Que és, n’estic segur, el mateix que opinen de Murillo les persones que el varen conéixer, que varen compartir amb ell taula i treball en alguna de les múltiples associacions a les quals pertanyia, des d’Amics de la Cordà fins al Cullerot, des del Cant de la Carxofa fins a Cor de Vila: que era un home altruista i solidari, enamoradament enamorat de la vida, que ha trobat la mort pensant anar a viure. La teua vida ja és plena, germà. Gràcies per tantes i tantes coses, i a reveure.