Lligar curt

Lluís Mesa

Lluís Mesa

Vivim sense pensar que tal vegada, a poc a poc, perdem cada dia una miqueta de la nostra llibertat individual i col·lectiva. Anem massa apressa per a donar-se’n. Hi ha una locució verbal que definix bé eixa situació: «lligar curt». Amb ella, indiquem que es reprimix i deixa poca llibertat, poc marge de maniobra o recursos. És sinònim de control a algú. Podem realitzar-ho nosaltres o que ens ho apliquen. En tots els casos, l’efecte no és saludable.

El fet de conviure en parella o mantindre una amistat ens fa renunciar a prioritats. És normal. Ara, si l’altre insistix a «lligar curt» radicalment, és que no funciona. Llavors hem d’atrevir-nos a tallar-la.

Des de dalt volen «lligar curt» la societat valenciana fa anys amb el tema del finançament. Les forces polítiques ho reconeixen. Es manifesten en contra i diuen que és injust. Contràriament, els grans partits, quan les reclamacions arriben a Madrid, acaben callant. Es diu que cal esperar perquè no és el moment. Mentrimentres, pareix que altres comunitats autònomes saben pressionar millor i pareix que seran prompte millor finançades.

S’ha intentat «lligar curt» el govern de França. Les democràcies toleren millor els moviments intransigents que els grups autoritaris la pluralitat. La societat francesa ha sigut capaç de reconduir a temps un futur més integrista. Amb eixa actitud unitària, hem de reaccionar cada volta que se’ns intente «lligar curt».

Pareix que el fet no és del gust de la presidenta de les Corts. Li recordaria a la segona autoritat el seu poder moderador. Té prou faena en el nostre parlament. No necessita ficar-se’n el futur d’un altre país.

M’agradaria enganyar-me i que no és «lligara curt» l’ús del valencià en l’administració i en la classe política. Mentrimentres, altres societats s’obrin a escoltar amb normalitat la nostra llengua. Fa uns dies entrí a una tenda de Tenerife. Pertanyia a la franquícia de la vaca. Sonava la música del Botifarra i la de Zoo amb tota naturalitat. Ningú s’escarotava. Potser ara és més difícil escoltar música valenciana (com vore tradicions valencianes en la «Gran Fira de Juliol») a casa que a l’exterior. Ens ho hauríem de mirar.

En definitiva, reaccionem cada vegada que se’ns intente «lligar curt». L’expressió és ben nostra, però es relaciona amb l’opressió. El camí dibuixat per cada persona no pot omplir-se d’estretors impulsades pels qui no ens estimen. n