La Mostra de València estrena a Espanya les noves veus del cine social

La Mostra de València-Cinema del Mediterrani comença a revelar els títols que competitiran a la seua 39a edició, que se celebrarà del 24 d’octubre al 3 de novembre. Una Secció Informativa de deu títols que conforma una visió de les cinematografies poc habituals, com ara la libanesa, l’egípcia, la sèrbia, la portuguesa o la grega. 

Una selecció on coincidixen les noves autories i l’aposta per problematitzar, des de la comèdia social, un present carregat d’agitació. És el que li ocorre al matrimoni kosovar de Okarina quan, després de portar diversos anys vivint al Regne Unit amb les filles, rep una notificació que li denega la renovació del permís de residència. Una història real en el primer llargmetratge d’Alban Zogjani.

L’espill del refugiat

La protagonista de Winter Crossing, encarnada per l’actriu Florence Loiret-Caille, és una dona que ha d’assumir els riscos de prestar ajuda a un jove refugiat. El film, dirigit per Stéphane Marchetti, és un thriller tens on l’agrest paisatge nevat dels Alps és el marc d’una perillosa espiral que porta a la dona a enfrontar-se a la seua parella, un policia amb qui du a terme algunes operacions no del tot legals. 

La necessitat de buscar horitzons més esperançadors és on també s’assenta la divertida comèdia Voy! Voy! Voy!, del debutant Omar Hilal. La pel·lícula narra l’anècdota real d’un home sense perspectives de futur que somia amb abandonar Egipte per aconseguir una vida millor. Amb la finalitat d’aconseguir-ho, fingix ser cec i s’unix a la selecció de futbolistes invidents just abans del torneig de la Copa del Món a Europa. 

El color y la luz protagonizan la imagen de Mostra de València 2024

En eixa mateixa línia se situa Julie Navarro amb Just a couple of days. Per al seu debut com a realitzadora recorre a dos intèrprets consagrats del cine francés, l’actriu Camille Cottin i el conegut músic i actor Benjamin Biolay, que porten a la pantalla la relació entre un periodista musical i la responsable d’una ONG, que li demanarà el favor d’acceptar a sa casa un jove afganés.

Dones ames del seu destí

Mirjana Karanović, figura de la cinematografia balcànica, és l’artífex de Mother Mara, que escriu, dirigix i interpreta, on fa d’una dona madura, que es permetrà afrontar la recent pèrdua del seu fill gràcies a una inesperada relació amb un home molt més jove que ella. 

La Secció Informativa també comptarà amb representació espanyola amb Mai parlarem de nosaltres. L’òpera prima de Raimon Valls funciona com a altaveu de la nova joventut a l’acompanyar dos amigues durant el cap de setmana que passen juntes fins que una d’elles es vaja a viure a França. Berta Galo, coprotagonitza esta història que aconseguix transmetre els angoixes de tota una generació.

Un Beirut caòtic

Des d’un Beirut dividit i caòtic, i després d’haver passat per Tribeca, s’estrena a Espanya de la mà de la Mostra Arzé, la història d’una mare soltera que, com l’inoblidable protagonista de Ladrón de bicicletas, recorre els carrers en companyia del seu fill adolescent, en este cas a la recerca de la seua motocicleta robada, que és també la seua única font de manteniment. Rodada en 21 localitzacions diferents en tan sols 23 dies. 

El Líban, que va ser objecte d’atenció en Mostra de València 2023, se situa també Diaries from Lebanon, el segon documental de la directora Myriam El Hajj. Guerra, política o revolució semblen ser les úniques opcions dels seus protagonistes, que permeten aproximar-se al país des de la perspectiva de la no ficció. Estrenada en la secció Panorama de la passada Berlinale, destaca per registrar amb la càmera quatre anys tumultuosos narrats en forma de diaris. 

Deu artistes drag

Des d’un vessant més experimental, i fora de la competència pel Premi del Públic, es projectarà la guanyadora del Premi Especial del Jurat en el festival de Tessalònica: ‘Avant-Drag!’, de Fil Ieropoulos. Una radiografia de deu artistes drag de la vibrant escena atenesa que ixen als carrers de la capital per a qüestionar les restriccions socials. Este desafiament a la percepció sobre la cultura ‘queer’ és possible gràcies a l’aproximació íntima del film, que aconseguix un retrat d’allò més pròxim i familiar, on queda reflectida l’alegria, però també la tristesa, que marca la quotidianitat dels protagonistes.