‘A dins’

L’empatia amb tot el que ens envolta significa que els objectes o les circumstàncies entren a formar part de nosaltres. Així, es veuen amb una altra perspectiva. La locució ‘a dins’ ajuda a expressar la situació. Comunica el desplaçament d’un lloc ubicat en la perifèria fins a un altre situat en l’interior. En pronunciar-la, indiquem que un element o activitat de la qual ens trobàvem lluny passa a ocupar un punt especial. Presenta la forma sinònima ‘endins’, encara que és secundària i no massa viva.

Cada vegada hi ha més persones que naveguen mar ‘a dins’ per a escapar de la violència i la misèria. Especialment, en les costes canàries ho coneixen. Entenc que no és fàcil assumir l’arribada massiva i ser solidari alhora. Es necessita la col·laboració estatal, d’autonomies i d’Europa. Però, cal tindre una gran dosi d’humanitat, disposició que pareix desconeixen alguns polítics. Per eixe motiu, admire l’actitud del papa Francesc que pretén viatjar allí per a estar prop de les persones migrants. La disposició podria ser més imitada.

L’altre dia tornava a vore el documental dedicat a Toni Lastra, un dels promotors de l’atletisme popular valencià. Em feia recordar aquells temps d’universitari, quan corria pel vell llit del Túria i me’l creuava. Em ve a la memòria el moment de creació del jardí del Palau de la Música. Alguns dies no ens hi permetien córrer perquè estaven fent-lo. Dels quasi 40 anys de corregudes diàries, no em quede solament amb el benestar físic que m’ha produït. Trobe que el millor és la possibilitat de trobar-te amb el que tens ‘a dins’. Necessitem dialogar amb nosaltres per a entendre clarament que ens produïx la felicitat.

Un dels actes més plaents que protagonitzem els humans succeïx quan un cos està ‘a dins’ de l’altre. Sols produïx sentiment o gust si hi ha realment voluntarietat. La seua absència produïx la violació sexual. És una de les formes de violència difícil d’oblidar. No em lleve del cap el cas de la francesa Dominique Pelicot, drogada i agredida sexualment molts anys. Pense en tots els enganys que empren determinades persones per a gitar-se amb altres i no són penades.

En definitiva, intentem que coses i circumstàncies passen a estar ‘a dins’. El fet d’empatitzar ens fa sentir persones més humanes. L’ombra que projectem és la silueta de la llum que portem en l’interior.