‘Fora’ d’una vivenda digna

Les persones en condicions acomodades no són sempre conscients que el món no es troba solament on estan elles. Contràriament, n’hi ha moltes que necessiten reivindicar que no és justa la situació en la qual viuen. Tant per a unes com per a altres, és important tindre en compte la preposició i adverbi ‘fora’ i la locució adverbial ‘a fora’. Com a preposició generalment va seguida de ‘de’. Es referix a un punt exterior d’un espai concret. Quan es considera un adverbi, indica que se situa cap a la part externa. Si es tracta d’una locució, expressa que ens desplacem des de l’interior d’un espai cap a la perifèria. Presenta com a sinònim l’adverbi ‘enfora’. La paraula ajuda a manifestar moltes de les injustícies de la humanitat. També aprofita per a reivindicar la problemàtica de la vivenda en el nostre país.

Cada dia observem com els habitants de les ciutats són més pressionats per a viure ‘fora’ i dirigir-se a la perifèria. He conegut com el veïnat de la Ciutat Vella de València patia el problema de la degradació, mentre Russafa estava abandonada. Les persones residents continuaren vivint en condicions penoses perquè tenien l’esperança que algun dia canviaria eixa realitat. Així va ser. No obstant això, no esperaven que al remat no els tirara ‘fora’ la marginació sinó el capital.

Amb poca consideració, és expulsada ‘fora de’ casa gent sense recursos. Els fons ”voltor” no tenen pietat. En tants anys d’orgull constitucional, el sector polític reclamà poc que el text exposava que la vivenda era un dret bàsic. Tot canvià quan diversos col·lectius i forces progressistes començaren a reivindicar les situacions injustes. Els partits conservadors no se’n preocuparen fins que decidiren dir que els governs anteriors no havien fet quasi res per la vivenda oficial.

En estos dies, la societat ha eixit al carrer. Comencen les acampades per a evitar que els lloguers injustos, els pisos turístics i les vendes desmesurades no tiren ‘fora de’ la ciutat el veïnat. És l’última oportunitat. No sé si el moviment 15-M va ser tot el profitós que calia, però espere que este ho siga.

En definitiva, pensem que un ‘fora’ pot conscienciar-nos d’injustícies. Tinguem present la dita que “de fora vindran que de casa ens trauran”. No oblidem que la visió de la perifèria és la mirada cap al que no es veu.