La Carxofa a Benimaclet

Mesos enrere vaig explicar que, antigament, el Cant de la Carxofa se celebrava a múltiples barris i carrers de la ciutat de València; i també, a Russafa i Benimàmet, dos municipis que varen ser annexionats pel Cap i Casal durant el darrer terç del segle XIX. I, arran d’aquelles informacions, l’amic Julio Balaguer em traslladà una notícia relativa a la realització del famós motet a Benimaclet, que fou nucli urbà independent fins a 1878; i on la consciència de poble diferenciat encara perdura entre l’imaginari d’una bona part del veïnat.

D’aquesta manera, sabem que, durant la segona quinzena de setembre de 1924, Benimaclet commemorà les festes en honor al Santíssim Crist de la Providència; unes celebracions que, entre d’altres activitats, incloïen «clásica guitarrà por los cantadores Evaristo y Seguet de Marchalenes», «entrà de la murta», balls populars i concert «por la laureada banda de la Sociedad Instructiva Musical». Sens dubte, la música hi tingué un singular protagonisme, ja que el dia 20 se celebrà un passacarrer amb tabal i dolçaina; i l’endemà de matí, dia de la festivitat, una «misa solemne a gran orquesta, a cargo del maestro don Facundo Domínguez, cantándose la de Gounod; y por primera vez, el motete “O Jesu mi”, por el barítono don Enrique Domínguez». En acabar, es dispararen «5.000 tronaors y una traca de dos mil metros». I, a poqueta nit, hi hagué processó per «la carrera de costumbre, cantándose durante el trayecto la típica Carchofa de Silla».

D’una altra banda, deu anys després, estava previst que, el 16 de setembre de 1934, a Benimaclet s’oficiara una eucaristia en què s’entonaria la missa «Pontifical de Perosi». I, en acabant, la premsa anuncià que «se cantará el motete de la “Carchofa de Silla” desde el púlpito». Una circumstància que crida l’atenció per la seua excepcionalitat, ja que, com sabem, habitualment la Carxofa tenia lloc al final de la processó i en el carrer: a la porta del temple. Així, si bé és cert que algunes vegades s’escoltava durant la desfilada –com hem vist que succeí en 1924–, del que no teníem notícia és que s’haguera celebrat dins de l’església, com s’esdevingué a Benimaclet en 1934. Potser fou perquè el govern republicà no autoritzà el cant en l’espai públic? És quasi segur que sí.