Les riuades de Jeroni Sòria

Hui, Dia del Llibre Valencià, em referiré a una novetat editorial de gran significació històrica: el Dietari (1503-1559) de Jeroni Sòria, que mesos enrere va veure la llum a la pulcra col·lecció «Fonts històriques valencianes», de Publicacions de la Universitat de València; i que ha sigut editat pels professors i amics Vicent Josep Escartí i Emilio Callado. De fet, es tracta d’un dels nostres dietaris de l’edat moderna més expressius i vibrants; que, per cert, feia dècades que reclamava una edició actualitzada, ja que l’anterior era de 1960.

A l’estudi que l’encapçala, Escartí explica que el tret que singularitza aquesta obra, respecte a d’altres textos memorialístics, és «l’emergència del jo», que conduí Sòria a oferir-hi la seua particular visió del món. És així com, a banda d’abundants notícies de caràcter íntim i/o domèstic, el Dietari n’ofereix també de polítiques i de relatives a catàstrofes naturals que deixen constància d’alguns dels principals esdeveniments de l’època. I, en aquest sentit, ara voldria remarcar que recull tres inundacions que l’autor considerà dignes d’esment.

La primera remet al 27 de setembre de 1517, quan, «a les sis hores de matí, vingué lo riu de València molt gros, en tal manera que entrà per la Blanqueria» i negà la major part de la ciutat. «E des del pont del Remei a la plaça de Predicadors anava una barca ab rems: tanta era l’aigua!», exclamà el dietarista. «E lo pont restà romput prop de la mitat; e lo pont del Real se trencà, e lo pont del Serrans, trencat, e lo pont del Portal Nou, derrocat tot».

La segona tingué lloc el 5 d’octubre de 1540 i, a diferència de l’anterior, centrà la seua capacitat destructiva en l’Horta, ja que «feu molt dany en les alqueries [...] i als molins. I se’n portà la madera de la rambla i pujà fins en lo camí de Morvedre». Finalment, el 24 de març de 1546 es produí una nova i virulenta riuada que, segons sembla, no provocà víctimes, tot i que assolà el monestir del Remei: «afondà tant que arrancà los fonaments [...] e derrocà la paret de l’hort i la segrestia de l’església i atronà e desconjuntà tot lo dormidor dels frares». Que, pobres, mai no devien haver patit tanta paüra.