La fúria de l’aigua

Les inundacions del 29 d’octubre han posat d’actualitat dos quadres d’Antoni Muñoz Degrain (1840-1924), un excel·lent i poc conegut pintor valencià de qui, setmanes enrere, s’acomplí el centenari de la defunció. Muñoz Degrain es formà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i a Roma; i, amb el pas dels anys, esdevingué director de l’Escola de Belles Arts de Màlaga, on fou professor d’un joveníssim Picasso.

La primera de les pintures a les quals faig referència és de 1892, porta per títol «Episodi de la inundació de Múrcia» i està inspirada en la riuada que assolà aquell territori en 1879 i causà més de 1.000 morts. En primer terme, es veu un grup de persones i animals que es refugien a la teulada d’una casa atrotinada que està a punt de ser coberta per la crescuda; mentre observen, amb angoixa, com una dona amb l’aigua fins al coll estira els braços perquè aquella mar no s’emporte el seu xiquet de pocs mesos.

La segona es titula «Amor de mare. Inundació», data de 1912 i està integrada per un paisatge de barraques, tarongers, una sénia i un ametler florit. Significativament, Muñoz Degrain convertí en motiu central el que en l’anterior era secundari: la mare que, desesperada, enlaira el fillet per tal que no siga engolit per la barrancada. Amb la qual cosa el quadre aconsegueix comunicar, si cap, un major dramatisme.

Immersos com estem en l’era digital, durant les darreres setmanes els mitjans de comunicació i les xarxes socials ens han mostrat nombrosos vídeos i fotografies d’una riuada que ens ha colpit fortament per la seua gravetat i excepcionalitat; per l’escenari d’emergència, desolació i tragèdia que ha deixat al seu pas. I que ha fet patent la capacitat destructiva que posseeixen l’aigua i el fang quan circulen desbocats.

Per això, per tal de mitigar la pena que ens afligeix, us recomane que, si no teniu ocasió d’anar als museus on es custodien –el Prado, en un cas, i el de Belles Arts, en l’altre–, realitzeu una cerca a internet i visioneu aquestes dues impactants pintures. Comprovareu com, a banda d’evidenciar la fúria de l’aigua, posseeixen la capacitat de transmetre assossec, eixa força reparadora i reconfortant que caracteritza les millors obres d’art, i que tant necessitem.