"A banda" del poble

Continuem pensant al voltant de la tragèdia. Resulta difícil de superar. Entre tot, hi ha una idea que continua vigent. Es tracta de la separació de la classe política del que li passa al poble. Es percep que els interessos partidistes de les forces polítiques viuen apartats dels sentiments de les persones afectades. Hi ha una locució que descriu bé la situació. Es tracta d’ ‘a banda’. Significa separadament. La paraula m’encisa i resulta profitosa. Acompanyada per la preposició ‘de’ vol dir ‘exceptuant’ o ‘a més d’això’. També aprofita en l’expressió ‘en cap banda’ per a substituir el poc popular adverbi ‘enlloc’.

La ministra Robles va mostrar que estava ubicada ‘a banda’ de la gent en un garatge inundat. Tinguera o no raó amb el que hi volia dir, no pot tractar així a una població ferida. Les formes poc empàtiques de parlar mereixen una disculpa.

El president valencià visqué ‘a banda’ de Massanassa, quan un treballador va morir en assolar-se una escola. També va trobar-se ‘a banda’ del fang els primers dies després de la catàstrofe. Quan hi intentà acostar-se, era tard per a ser creïble. A més, en plena crisi, ha pujat el límit salarial d’alts càrrecs. Demostra que viu ‘a banda’ de les persones que han perdut tot i no tenen recursos.

L’exministra Rivera potser ha treballat molt per la recuperació de la tragèdia valenciana, però poc per consolar les persones. Ha preferit estar ‘a banda’ dels abraços als homes i les dones que necessitaven consol. No entén que la proximitat en temps durs fa entendre millor que s’està fent el possible per a recuperar la normalitat.

Hi ha detalls que indiquen que aquelles persones que gestionen els autobusos que van a Picanya o Torrent viuen ’a banda’ de la nostra identitat. Després de tants anys, no es poden castellanitzar topònims oblidats que no són oficials.

No m’alegre que una part de la classe política visca ‘a banda’ de la població. M’entristix que la ceguera adquirida els faça oblidar que la sobirania residix en el poble. Ompli els dipòsits de populismes i integrismes. Buida espais destinats a la convivència pacífica i al respecte. Obri pas a reaccions fortes.

En definitiva, defenguen la locució ‘a banda’ per ser nostra. Ajuda a discernir els qui s’aparten de nosaltres. Recordem que, en democràcia, la distància entre iguals eixampla la desigualtat.