Paco Codonyer

Aquests dies s’acompleixen deu anys de la defunció de Francesc Codonyer i Caballero (1935-2015), escriptor i polític resistent que, en plena dictadura franquista, esdevingué líder de l’esquerra valencianista. I a qui vaig tindre l’oportunitat de conéixer gràcies a la seua companya de vida, Anna Salvà Marco, que a la dècada dels 80 exercí com a professora en el col·legi Sanchis Almiñano d’Alaquàs; una dona per qui molts xiquets i adolescents de l’època sentim una profunda admiració i estima.

Paco Codonyer, tal com era conegut, s’inicià en l’activisme cívic als quinze anys, quan ell i diversos joves de la ciutat de València –el seu germà Josep Lluís, Enric Tàrrega, Antoni Bargues, Domènec Serneguet...– començaren a assistir als cursos de llengua que Carles Salvador impulsà a la societat cultural Lo Rat Penat. «Ens vam fer socis i vam constituir una secció de la Joventut, de la qual jo vaig ser el primer president», explicaria dècades després.

En desembre de 1951, a propòsit de l’exposició sobre el Diccionari Català-Valencià-Balear que s’inaugurà a l’Ajuntament de València, la Joventut de Lo Rat Penat –com hi han canviat les coses!– muntà una parada de llibres amb l’objectiu de recollir subscripcions per al DCVB i exhibir volums apareguts a València, Barcelona i Palma. «Per al públic», remarcava Codonyer, «era una sorpresa veure aquelles edicions tan dignes. Els més joves [...] descobrien que la nostra llengua no era aquell dialecte que el franquisme havia arraconat per a anar per casa i que sols servia per a contar acudits bròfecs». Així, de totes les accions que desenvoluparen els joves ratpenatistes dels anys 50, em sembla oportú subratllar-ne tres: la fundació del Front Marxista Valencià (1954); la creació de la Distribuidora General de Llibres (1956); i la posada en marxa dels «Aplecs de la Joventut del País Valencià» (1960).

Moltes coses més es podrien destacar de la vida i l’obra de Paco Codonyer, que durant les primeres eleccions democràtiques arribà a ser candidat al senat per les llistes d’un PCE que acabà expulsant-lo per massa valencianista. En fi... Si n’esteu interessats, us recomane la lectura del seu poemari pòstum Escrit en la intimitat (2016), que s’encapçala d’un excel·lent pròleg del professor i poeta Jaume Pérez-Montaner; un altre jove antifranquista que, com Codonyer, fou empresonat –però no doblegat– per la dictadura.