El vertigen de l’astronauta

El dilema quedaria així: es pot ser astronauta i sentir vertigen per les altures? Ser vaca i ser al·lèrgica a la lactosa? Difícil, no? A mi, em sembla quasi impossible. Més encara, hi afegiria; ratllaria una irrealitat compromesa. Així i tot, el dia a dia ens demostra que aquestes situacions d’incongruències s’han donat i es donen encara, a pesar del temor i el rebuig que genera en la majoria de la societat. Trobem aquell que es diu més de la terra que la xufa, però que lluita per desfer-se de tot allò que ens fa poble valencià, començant per la llengua; qui s’autoproclama ecologista i firma projectes urbanístics que soterren territoris sans; qui és militar i va de pacifista per la vida; qui es disfressa de periodista, de difusor de veritats i bla-bla-bla, i es ven a algun poder corrupte. .

Moltíssima gent reprova aquesta part fosca de la personalitat i ho denuncia com pot, perquè desitja que, per damunt de tot, cadascú aplique la transparència al seu currículum laboral i vital. I jo em pregunte: com seria haver de suportar un conseller d’educació que no tinguera educació? Com un altre astronauta vingut de lluny, que sentira nàusees per allò que haguera de predicar. Seria una broma pesada; no en tinc cap dubte. Perquè la mala educació és una mantega enganxosa que recobreix cervell, cor i boca; una betxamel espantosament aspra, que amarga qui hi suca l’alé. A mi, en general, no em fan les salses però, per desgràcia, en desenes d’ocasions topem amb algú que ens enfanga l’ambient amb actituds cíniques, gestos fora de lloc, paraules malsonants o intervencions provocadores, i que dinamita, amb el seu comportament, qualsevol possibilitat de convivència. Quina mena de confiança despertaria un individu que, per explicar les seues malifetes, malcorara a base de menyspreu permanent i jocs de mans que pretengueren enviar a pasturar l’adversari polític? Quin malson, per favor! .

I és que tinc molt clar que els primers passos per a arribar a ser un bon ciutadà i, si ha de vindre el cas, un bon representant polític, són l’honestedat i la cortesia. Embolicar els fracassos propis amb calúmnies als altres, ja t’hauria d’estar indicant, de forma educada, quin és el teu camí d’eixida. . n