Un certamen fonamental (1874)

Quinze dies enrere s’acompliren 150 anys d’un dels certàmens literaris més prominents del segle XIX. Em referisc al que se celebrà el 20 de desembre de 1874 amb l’objectiu de commemorar el quart centenari de la introducció de la impremta en la Península Ibèrica, una fita històrica que tingué l’epicentre a València amb l’edició del volum Les Trobes en lahors de la Verge Maria (1474).

La preparació de l’aniversari s’inicià en 1873, quan l’Ateneu Científic, Literari i Artístic –aleshores presidit per Vicent W. Querol– proposà diversos actes de record, entre els quals destacaven la «reproducción tan fidelísima y parecida como posible sea del libro primero que la Universidad conserva como inestimable joya» i la celebració d’un «certamen literario sobre el mismo tema que sirvió para la justa poética contenida en el primer libro impreso que poseemos».

El 20 de desembre de 1874 de matí s’inaugurà una làpida commemorativa en el carrer del Portal de Valldigna

Així, el 20 de desembre de 1874 de matí s’inaugurà una làpida commemorativa en el carrer del Portal de Valldigna –aleshores anomenat d’En Carsí–, en el punt exacte on es considerava que havia sigut instal·lada la primera impremta; i de vesprada tingué lloc un concurs literari en el paranimf universitari. Entre els poetes guardonats figuraven tres hòmens –Teodor Llorente, Joan Baptista Pastor Aicart i Joaquim Riera Bertran– i una dona: Emília Palau González de Quijano, que camuflà el nom de pila rere el del seu germà Pere. Criptogínia, se’n diu. D’una altra banda, les dificultats de l’època impediren l’aparició del projectat facsímil de Les Trobes, que hagué d’esperar vint anys, ja que veié la llum en 1894 gràcies a l’erudit Francesc Martí Grajales, l’editor Pasqual Aguilar i el tipògraf Andreu Ferrer d’Orga.

Finalment, cal destacar la transcendència del concurs de 1874, el moment en què s’iniciava la recuperació culta del valencià. D’aquesta manera, aquella activitat lletraferida: 1) estimulà el conreu literari de la llengua escrita; 2) enfortí les relacions entre els diversos escriptors del domini lingüístic; i 3) actuà com a precedent de les celebracions del sisé centenari del naixement de Jaume I –festejades en juliol de 1876– i dels jocs florals que, a partir de 1879, començà a organitzar la societat Lo Rat Penat. Per això el certamen de 1874 se situa en la base, en els fonaments, dels que actualment es convoquen al llarg del territori valencià.