‘Lluny’ de nosaltres

Ens trobem envoltats de circumstàncies que provoquen infelicitat. No som conscients que no tenen res a vore amb nosaltres. Així que és important, sobretot ara que iniciem l’any, realitzar una reflexió al voltant de tot allò que no ha d’acompanyar-nos. Hi ha un adverbi que pot ajudar-nos a fer-ho. Es tracta de ‘lluny’. Comunica que un objecte o una persona es troba a una considerable distància del qui parla o d’un lloc concret. A més, el diccionari arreplega el sinònim col·loquial ‘llunt’.

Intente situar-me ‘lluny’ de les notícies falses en el meu entorn i en l’esfera pública. Cada vegada la classe política viu més d’afirmar-les pel seu interés. Ens intoxiquen. També on vivim hi ha gent disposta a malparlar del que fan els altres. Pense que necessitem actuar sense que afecte el que es diu i no està argumentat. És un bon propòsit per al 2025. 

Em considere ‘lluny’ de l’obra del dictador Franco. Em pareix bé que recordem que fa 50 anys va deixar-nos, amb la intenció de superar aquell període. Tanmateix, no oblidem que va morir al llit com a cap d’Estat. Solament perquè la ciutadania es guanyà la llibertat amb la reconciliació es va trencar el projecte de futur que l’autoritari governant havia preparat per al país. La celebració d’esta mort aporta poc. Ho fa més la lluita pacífica d’un poble per la democràcia, sense oblidar que pel camí van quedar-se reivindicacions a les quals es van renunciar pel bé col·lectiu.

No voldria que el final de les festes suposara que des d’ara ens trobàrem més ‘lluny’ de les persones afectades per la barrancada. Han sigut unes celebracions solidàries, però hem de continuar ajudant-los. Vaig estar a Paiporta el dia del concert de Sole Jiménez fent una xocolatada amb la falla mestre Serrano. També hi passegí la nit de Reis amb la meua filla Meritxell. Viu fora. No havia vist en viu la tragèdia i es va impressionar molt. Comproví que estan ‘lluny’ de la normalitat. Necessiten col·laboració. Crec que una bona manera de fer-ho és la potenciació del comerç local. Així que, comprí unes sabates. Amb eixa actitud pràctica, hem de continuar donant-los suport.

En definitiva, tinguem clar el que es troba ‘lluny’ del nostre pensament perquè no ens intoxique ni tampoc impedisca viure en llibertat. La distància no és cosa de metres lineals sinó d’incompatibilitats.