Amagueu els ànecs, que venen els músics

Aquesta frase feta és l’advertència que cal ser previnguts (amagar els ànecs o patos) perquè venen els músics (a tocar, sent allotjats en les cases dels festers; amb la gana que porten poden menjar-s’ho tot). Aprofite la frase perquè també vull advertir que tota prevenció serà poca en la reconstrucció del que ha destrossat la dana, perquè els contractistes i polítics corruptes (els músics) voldran posar la mà en els pressupostos milionaris que s’han d’invertir (els ànecs). O siga, amagueu els ànecs que venen els corruptes. També s’han de construir nous traçats per als barrancs i rambles, per treure’ls fora dels entramats urbans, on els hem convertit en les avingudes dels moderns traçats urbans.

Com aigües amunt de rius, barrancs i rambles hem fet pantans per retenir l’aigua de les pluges, hem d’assegurar que aquestes grans obres no es deterioren ni col·lapsen, cosa que és responsabilitat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. que també tenen l’obligació de mantenir nets els llits de rambles i barrancs. En el cas de la dana, el pantà de Forata, que vessa les aigües al riu Magre, sembla que s’ha de revisar immediatament, perquè un dels temors del 29 d’octubre era si resistiria i de fet s’hagué de procedir a un desembassament extraordinari i controlat, cosa que junt a unes imatges equívoques, alimentaven els dubtes i serví per a difondre una notícia falsa rebutjable. En definitiva, la factura encara serà major, amb més oportunitats per als fraus.

fatídica nit del 29-O

En mig del gran problema en què ens trobem immersos, vull subratllar la casualitat que l’ escriptor Santiago Posteguillo està casat amb una paiportina i viuen al poble. La fatídica nit del 29-O, fou testimoni directe i fidedigne del que passà i per això la intervenció que féu l’endemà en la televisió, i després en el Senat, fou impressionant. Segons denunciava, Paiporta quedà totalment sola, abandonada, sense cap autoritat, ni ajuda de bombers, ni de policia, sense informació, aigua, llum, ni gas. Les seues paraules eren tant o més gràfiques que les imatges de la riuada.... Confie que l’escriptor ens dedicarà un relat literari de la tragèdia que hem sofert, emulant Plini el Jove, que anava a Pompeia a visitar un parent (any 79) quan el Vesuvi entrà en erupció, que ell contemplà des d’una distància i ho va escriure i per això sabem com desaparegué Pompeia.